La crisi financera i econòmica que estem vivint ha condicionat l'agenda de la UE dels darrers mesos, per passar a ser la preocupació central de les institucions comunitàries i dels governs dels estats membres. S'han fet reunions d'alt nivell entre governants europeus i també entre la UE i d'altres estats, com la Xina i Rússia, d'influència mundial. L'objectiu és aturar la crisi financera i trobar solucions per rellançar l'economia.
Finalment, els estats membres han vist que la solució passa per accions coordinades, més que per intentar solucionar els problemes cadascú a la seva manera. De fet, ha sigut aquesta posició coordinada, la que s'ha defensat a la Cimera de Washington, per la UE i pels estats europeus presents, apostant per una major regulació del sistema financer. Així, a les conclusions de la Cimera s'hi nota la influència europea, donat que s'aposta per més control, més regulació, més poder pel Fons Monetari Internacional, en definitiva, per establir unes normes que evitin l'especulació sense control que ha succeït, principalment en els Estats Units, i que han provocat la crisi en la que estem immersos.
De fet, però, les conclusions de la Cimera van més en la línia d'actuació, que no pas en l'acció, donat que fins a finals d'abril no hi hauran accions concretes. Sembla que la situació d'interinitat en que es troba el govern dels EUA no ha permès anar més lluny, i més veient que les primeres mostres del nou President no van, precisament, en la línia de l'actual. També hem pogut constatar que Obama dóna suport en general a les conclusions de la Cimera, però la veritable influència de l'equip del nou mandatari es veurà a partir de finals de gener.
I és en aquest escenari que la UE hi té molt a dir, a influir i a fer, tot i que només ho podrà aconseguir si va unida, sense escletxes. Estem davant una oportunitat important perquè la Unió Europea es presenti com a una unitat política davant un conflicte, la crisi que vivim, d'abast mundial.
