En política solen passar situacions o fets imprevistos que alteren el programa establert. De fet, amb aquestes situacions ja s'hi compte, però, pel que fa a la Unió Europea i al món en general, està succeint una alteració en el marc de l'economia i les finances, que afecta profundament l'agenda establerta. Sabíem que a l'estiu de l'any passat va esclatar la crisi a l'economia americana, produïda per la impossibilitat de fer front als seus compromisos d'un nombre importants de prestataris que havien adquirit habitatges, és el que coneixem com crisi de les subprime.
La veritat és que semblava que tot estava concentrat a l'altra banda de l'Atlàntic, tot i que hi havia veus que ja anunciaven la profunditat de la crisi i que la Unió Europea també es podia veure-s'hi afectada. No cal que posi èmfasi en la realitat actual, ja que tots sabem la importància de la crisi financera i econòmica que ja ens afecta de ple. I és en aquest escenari que vull fer palès que aquesta crisi ha alterat i molt l'agenda que havia previst per a la UE, el president de torn del Consell Europeu, Nicolàs Sarkozy. S'havia posat èmfasi en potenciar l'Europa de la seguretat i defensa i també liderar el moviment contra el canvi climàtic, a més de dirigir i facilitar l'aprovació del Tractat de Lisboa i, finalment, també Sarkozy havia posat molt interès en generar un acord important i durador en l'àmbit mediterrani, entre els estats de la riba nord i els del sud. Com sabem, actualment es destinen molts esforços en trobar solucions, per cert ara ja coordinades, a la crisi financera i econòmica. Trobades entre els mandataris europeus, la cimera que se celebra aquests dies a la Xina, la prevista que es farà en els Estats Units, tot destinat a trobar una sortida a la crisi. Amb aquesta situació es pot entendre que els temes que estaven sobre la taula de les previsions de la UE, tot i ser importants, quedaran per més endavant. Esperem, però, que almenys es mantinguin dintre de l'agenda, ja que la seva desaparició representaria un cop dur per a la construcció de la UE. I esperem, a més, que, en el pla euromediterrani, sigui Barcelona la ciutat que albergarà la seu des d'on es gestionaran les polítiques per apropar els estats de les dues ribes.
