Després de la decepció de la minsa participació en les eleccions europees, i més en el cas de Catalunya, que no va arribar al 40%, és evident que toca reflexionar sobre el que s'està fent malament o el que cal canviar amb la finalitat que els ciutadans vegin les eleccions al Parlament Europeu com importants, en el

sentit que el que es decideix a Brussel·les afecta en un 75% a les normes que finalment afectaran a la ciutadania i que en aquest procés, el Parlament Europeu hi té una participació activa. La veritat és que els partits polítics varen fer autocrítica durant uns dies, però ara ja se'ls veu engrescats en el dia a dia de la política local, autonòmica o estatal i els diputats al Parlament Europeu que han sorgit de les recents eleccions ja no són presents a les planes dels mitjans de comunicació, tot i que treballen de valent en afers europeus.

De fet, la societat civil catalana també segueix present pel que fa als aspectes europeus, però també es troba amb la dificultat que els actes que s'organitzen no arriben al gros de la ciutadania. Així, el treball i els actes que es fan des del Consell Català del Moviment Europeu, des d'ADICEC (Associació de Diplomats dels Cursos de la UE a Catalunya, des d'Horitzó Europa, des de la fundació Catalunya-Europa, des de l'APEC (Associació dels Periodistes Europeus de Catalunya), des de les mateixes institucions europees a Catalunya, com són les oficines de la Comissió i el Parlament Europeus i des de moltes altres associacions europeistes, procuren mantenir la flama de l'europeisme a Catalunya.

I també des de la Secretaria de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya i del Grup de Reflexió, compost per significades personalitats catalanes expertes en l'àmbit europeu, també s'estan fent accions que han de facilitar l'encaix de Catalunya a Europa. Veiem, doncs, que la constància per l'europeisme es ben present a Catalunya, només falta que s'estableixin els mecanismes perquè aquest treball arribi a la ciutadania.