El juliol va començar la presidència francesa del Consell Europeu i tot feia pensar que aquest semestre la UE donaria un impuls important en els vessants institucional, polític i mediàtic, ja que es comptava amb la força del president francès Sarkozy i amb la potència de França com estat fundador, important i influent de la UE. S'havia de donar un impuls al Tractat de Lisboa, amb l'objectiu que entrés en vigor abans de les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el proper mes de juny de 2009.

La realitat però, amb el referèndum negatiu a Irlanda i les recents declaracions de mandartaris europeus, ens mostra que no serà així, de manera que l'Europa política, una vegada més, es retardarà. Un altre entrebanc ha sigut el conflicte de Geòrgia que ha alterat les relacions d'Occident amb Rússia. La UE, amb molts interessos energètics amb el veí estat rus, està portant aquesta crisi amb una certa dosis de realisme, amb la intenció de no perjudicar el suministrament energètic que prové de Rússia. I, finalment, la crisi financera que ha irromput amb molta força als EUA i que no és del tot aliena als estats membres de la UE i, per extensió, tampoc ho és als ciutadans europeus. Esperem que sabrem afrontar aquests reptes no previstos en la planificació a mig termini de la Unió Europea i que ara ens trobem sobre la taula.