El proper dia 1 de gener de 2009 farà deu anys que va entrar en funcionament la moneda europea, l'euro, si bé no va ser fins tres anys més tard, el 2002, que va aparèixer en paper i monedes reals. Així, des de 1999, els estats que es varen incorporar a la política monetària, que a dia d'avui ja en són quinze, varen relacionar i fixar la seva moneda a l'euro, a partir d'uns acords presos abans.
Des de fa deu anys, els bancs centrals dels estats membres de eurozona no poden prendre decisions de política monetària, ja que aquesta queda reservada al Banc Central Europeu, que té com a missió principal, a part de preservar la seva independència, mantenir la inflació per sota del 2%. En el decurs d'aquests deu anys s'ha parlat molt dels efectes de l'euro en, per exemple, l'augment dels preus, però a la meva manera de veure-ho, l'euro i la política monetària comuna ha sigut molt útil per Europa en general i pels estats membres de l'eurozona en particular, aportant cohesió i estabilitat en el mercat comunitari.
Si ens situem en el cas de l'estat espanyol, clarament l'entrada a la zona euro ha sigut molt beneficiosa per l'economia, essent l'euro una de les causes de la bonança econòmica que hem viscut. I, ara que estem immersos en la crisi global que tant es parla, l'existència de l'euro també aporta estabilitat i cohesió a l'eurozona, en particular, i a la Unió Europea, en general, ja que les accions que s'hauran de prendre de ben segur que seran més fàcils de consensuar amb l'euro, que no pas si cada estat membre conservés la seva pròpia moneda i tingués la capacitat de decisió de la política monetària.
Així, davant la crisi econòmica i financera que estem vivint, la Unió Europea té una ocasió immillorable de prendre decisions amb voluntat comunitària i evitar els particularismes estatals. En aquest escenari hi té molt a veure l'euro, que, d'altra banda, és un element clar d'identitat europeista i serveux perquè el món vegi l'eurozona com una unitat, encara que aquesta només ho és des del punt de vista econòmic. Més endavant, la UE, si vol ser un actor influent a nivell mundial, no tindrà més remei que desenvolupar l'Europa política.
