Actualment la Unió Europea és consumidora de seguretat, ja que, en cas de conflictes greus sempre s'acaba recorrent als Estats Units i a l'OTAN. Seria desitjable que no fóssim tant  dependents. De fet, per aconseguir avançar en la construcció política i de la seguretat i la defensa, la UE necessita millorar el consens entre els estats membres i també apostar per una  estratègia pròpia, que ja no és una elecció, sinó una autèntica necessitat.


En aquest entorn mundial, cada vegada més globalitzat, la Unió Europea té una sèrie de reptes que hauria d'afrontar amb eficàcia, si vol ser un actor influent en el món. Així, haurà d'adoptar i desenvolupar l'estratègia europea de seguretat, que marca cinc amenaces per la UE, com són el terrorisme internacional, les armes de destrucció massiva, els conflictes regionals, els estats fracassats i la delinqüència organitzada. També haurà de consolidar l'ampliació a vint-i-set estat i retrobar el equilibri transatlàntic. 

A més, seria convenient que la UE fos capaç de desenvolupar sistemes de cooperació militar basats en la moderació de tots, apostant per escenaris de desarmament i en la creació compartida de capacitats per a noves missions de pau. Això permetria crear seguretat en general i especialment en els estats veïns. Un altre repte és promoure la seguretat a partit de la prosperitat econòmica. I, en general, apostar per polítiques eficients en els camps de la immigració i de l'energia, sense oblidar trobar solucions a la crisi econòmica.

Es tracta de tenir capacitat d'influir amb la finalitat de defensar la llibertat i la seguretat dels ciutadans europeus i els valors de la UE que són la democràcia, el multilateralisme, la solució pacífica dels conflictes, el diàleg, la tolerància, el respecte per les minories i la pau. 

Una UE forta, activa i capaç, tindrà la influència que li correspon en l'escenari internacional, i contribuirà a un sistema multilateral efectiu que condueixi a un món més just, més segur i més sostenible.