El darrer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional, i la subseqüent resposta per un portaveu de la Comissió Europea, ha reobert la qüestió de l'estatus de l'estat català en relació a la UE. Els arguments catalans i espanyols són ja ben coneguts i no es repetiran aquí.
Ara, un lliçó clau del clàssic xinès L'Art de la Guerra és escollir el terreny en el que es juga i prendre la iniciativa, lliçó que ja van demostrar conèixer molt bé les nostres tropes a la Batalla de Cefes. Bàsicament, es tracta de deixar de discutir sobre què passarà amb Catalunya el dia després, i començar a parlar de què passarà amb Espanya aquell dia. Toca abandonar la defensa i passar a l'atac. Algunes de les preguntes que ens podem fer, i que hem de treballar per a que cada cop més diplomàtics, corresponsals, i executius, es facin són:
1.- Què passarà amb el deute públic espanyol? Podrà Espanya ella sola pagar els interessos (ja no parlem de retornar el capital) d'un deute equivalent al 125 % del seu PIB?
2.- Si Catalunya no assumeix part d'aquest deute (i per molt que vulgui no podrà si Espanya no la reconeix primer), farà fallida Espanya?
3.- Si la UE pretén salvar Espanya amb un altre rescat (i aquest molt més voluminós), ho acceptaran els votants centre i nord-europeus? Estaran disposats a posar diners sobre la taula per a permetre a Madrid no reconèixer l'estat català? O exigiran als seus governs que truquin al Sr. Rajoy i el forcin a reconèixer Catalunya?
4.- Quin serà l'impacte sobre les exportacions espanyoles a la UE si Catalunya no en forma part del territori? Quant duraran els controls fronterers? Acceptaran els clients europeus el cost i els retards addicionals, o cercaran nous proveïdors?
5.- Quant pagaran els camions espanyols per a circular per les autopistes catalanes? Hauran de pagar un sobrepreu (legal si Catalunya no forma part de la UE)?
Com s'ha comentat, es tracta de prendre la iniciativa i forçar a Espanya a que respongui, en lloc de ser nosaltres els que haguem d'anar mirant de cercar solucions. No oblidem una cosa: tenim una economia molt potent, dos dels principals ports d'Europa, una llarga tradició industrial, i un fort teixit d'empreses que juguen fort i poden anar molt més enllà. Som, a més a més, la democràcia marítima més antiga, tenim les primeres corts d'Europa, i juntament amb Anglaterra la més potent tradició democràtica. Som això i molt més.
Cal no caure en el parany d'aparèixer com a moviment centrat en la millora del nivell de vida a base de deixar anar llast"
En canvi, què és Espanya? Per molt objectius que vulguem ser, difícilment arribarem a cap altra conclusió que no sigui que la seva economia és extremadament feble i es basa en l'espoli sistemàtic de Catalunya i les seves terres germanes. És estructuralment parasitària. Geogràficament és vulnerable, perquè les seves principals vies de comunicació passen per Catalunya. Pel que fa a la seva història, solament ha sobreviscut recorrent sistemàticament a la força, és una realitat artificial.
No tinguem, doncs, por, i parlem clar pel món, sense complexos, sense estar a la defensiva, conscients que les cartes guanyadores són a les nostres mans. Que sigui Espanya qui es vegi obligada a donar explicacions.
Alguns missatges concisos en anglès que cadascú pot adaptar són:
"Unless Spain promptly recognizes Catalonia, she will have to bear her national debt on her own"
"In the event of Madrid's failure to promptly recognize Catalonia, her debt to GDP ratio would jump to 125 percent, raising serious doubts about her ability to service it"
"Spain's bankruptcy, with its serious impact on the future of the euro, is the most likely scenario should Madrid refuse to promptly recognize Catalonia"
"European taxpayers are extremely unlikely to support another Spanish bailout designed to allow Madrid not to recognize Catalonia"
"With more than half of overland exports to the EU travelling through Catalonia, Spain's success in improving her trade balance is unlikely to survive a failure by Madrid to recognize Catalonia"
"Swiss bank UBS has already warned that, should Spain fail to reach an agreement on the split of her national debt with an independent Catalonia, a third bailout would be the only realistic alternative to a default"
I encara més breu:
"No recognition, no debt split"
"Mariano: recognition or bankruptcy, your choice"
Ara, és necessari també advertir que cal triar bé com i amb qui es fan servir aquests arguments. No oblidem que una possible estratègia espanyola és presentar-se com a víctimes dels malvats catalans, aquests protestants obsedits pel treball que volen abandonar els simpàtics bailaores en els moments difícils, enlloc de fer com l'orquestra del Titànic, que va continuar tocant. Tampoc podem oblidar que, tot i que a nivell interior, de cara als sectors de la població amb feble consciència nacional, interessi emfatitzar els factors econòmics, a nivell internacional el que compta és que perdérem l'estat en una guerra i volem votar democràticament mentre que Espanya ens continua amenaçant amb la força.
Els 14 Punts de Wilson inclouen l'autodeterminació, no el metro a l'Aeroport del Prat i el tren a Girona, Reus, i Lleida-Alguaire, i la Carta de l'Atlàntic parla de restaurar el govern als països ocupats, no dels vols directes a Tòquio i Nova York. Cal, doncs, prendre la iniciativa en l'àmbit financer i econòmic i de pertanyença a la Unió Europea, forçant Espanya a la defensiva, però sense caure en el parany d' aparèixer, com ens vol presentar la propaganda espanyola, com a moviment centrat en la millora del nivell de vida a base de deixar anar llast.