Chamberlain i Dadalier es justificaven parlant d'una "política d'apaivagament"; els dirigents europeus actuals tracten de "rebaixar la tensió". Aleshores Winston Churchill va espetar a Chamberlain: "Va poder optar entre la guerra i el deshonor. Ha elegit el deshonor i tindrà la guerra".

Un any més tard les tropes alemanyes invadien Polònia. Les vint-i-vuit diplomàcies i els vint-i-vuit exèrcits davant d'una potència nuclear com la Federació Russa, controlada per un autòcrata com Vladimir Putin, és la prova més inquietant de la impotència de la Unió Europea. Els seus 28 dirigents han estat incapaços d'arribar a cap resolució conjunta, ni tant sols de qualificar d'agressió el desplegament de l'exèrcit rus a Crimea. La City de Londres vol mantenir els milions dels magnats russos, Alemanya ha esdevingut dependent del gas rus, Espanya no vol perdre el turisme eslau.

Europa ha de despertar i fer avenços molt seriosos en la seva unitat si vol afrontar amb intel·ligència, conviccions democràtiques i coratge els enormes reptes d'una Humanitat que camina cap els 9.000 milions d'habitants i cap a desequilibris amb el medi natural que es tornaran contra d'ella com un boomerang. La pau mai és segura si es fonamenta sobre injustícies que coven el ressentiment.

El segle XXI serà en una època convulsa si els pobles d'Europa no desperten del somni dogmàtic en el que ha viscut des de la fallida de la Unió Soviètica. Aleshores va ressuscitar la doctrina segons la qual "el món marxa tot" guiat per la saviesa infinita dels mercats. Aquesta teoria només vol legitimar la cobdícia dels rics i la passivitat i falta de visió històrica dels polítics i buròcrates servils amb el poder del diner.
Els pobles d'Europa han estat narcotitzats per la cobdícia i la manca de visió històrica dels seus dirigents. Aquest opi els ha tornat passius. Han de despertar"
Després de la desaparició del bloc soviètic els dissidents que més havien combatut la manca de llibertat i la corrupció del seus països, persones de l'alçada moral d'Andrei Sajarov o de Václev Havel, van ser arraconats. Les hordes del capitalisme salvatge van apoderar-se de les matèries primeres de la desapareguda Unió Soviètica.

Les elits de la Unió Europea van oblidar el seu compromís moral amb els autèntics demòcrates russos i van rebre amb els braços oberts els nous oligarques post-soviètics. Es van mostrar absolutament insensibles davant la prostració de milions de persones, que van viure la implantació del capitalisme sota la presidència de Boris Ieltsin com una catàstrofe de devastació i humiliació. Sobre aquest ressentiment va cavalcar la popularitat del President Putin que va posar el seu ordre sobre les bandes mafioses que es barallaven per vendre les riqueses naturals del país a l'estranger.

En cap moment una inexistent diplomàcia europea ha ajudat els demòcrates russos i d'altres països a implantar unes estructures polítiques i econòmiques homologables a les europees. Al contrari, s'han homologat règims autocràtics a la Federació Russa o els seus estats satèl·lits com Bielorússia o Kazakhstan. S'han intensificat les relacions econòmiques sense cap exigència de respecte als drets humans i als drets dels pobles. S'ha fet els ulls grossos davant les tendències expansives de la Federació Russa a Ossètia del Sud o Abkhàzia. Putin i la resta d'oligarques, com Hitler i Mussolini, veuen en la poca determinació europea en defensa dels seus valors profunds una prova de la seva manca de coratge i venalitat.

Quina autoritat moral té el President de la Comissió Europea, el Sr. Barroso, que va donar suport a la invasió de l'Iraq, per retreure a Vladimir Putin la seva intervenció militar a Crimea? La manca de reacció dels actuals dirigents europeus davant les transgressions de la legalitat internacional posa en perill la pau futura per no amenaçar els negocis. Després de l'heroica lluita per la democràcia dels pobles d'Ucraïna, Merkel, Cameron, Hollande i la resta només han estat capaços de suspendre l'eliminació de visats dels viatgers. Els oligarques russos tremolen!. Entre la dignitat i els negocis, han triat els diners.

Els pobles d'Europa han estat narcotitzats per la cobdícia i la manca de visió històrica dels seus dirigents. Aquest opi els ha tornat passius. Han de despertar, mobilitzar-se i recuperar els valors profunds que van portar a la fundació de la Unió Europea. És imprescindible fer un salt endavant. Europa està condemnada a la irrellevància en el món globalitzat si continua amb 28 diplomàcies i 28 exèrcits, incapaços d'afrontar, entre d'altres, els reptes d'unes autocràcies amb armament nuclear que tenim a les nostres fronteres. Europa no podrà exportar el seu model polític, social i econòmic a la resta de la Humanitat, l'única base sòlida de la pau a les properes dècades, si no té una veu i una estratègia única i clara.