L'entesa CiU-ERC compta, durant el 2013, amb l'espai de temps suficient per a consolidar-se i per a anar polint les diferències i els problemes que, de ben segur, sorgiran en el dia a dia de la governabilitat de la misèria que ens imposa l'espoli fiscal i la crisi econòmica.
Durant les darreres setmanes s'ha elegit el President i s'ha creat un govern continuista amb pocs canvis: la meitat dels independents han marxat i s'han incorporat personalitats de perfil més polític. Amb tot, però, encara resten incògnites preocupants: quin equip serà capaç de crear el nou Conseller de la Presidència i Afers Exteriors? Es continuarà en la mediocritat?
Més: una peça fonamental per a l'estabilitat del país, com és el Departament de l'Interior, tindrà la duresa necessària amb el Conseller Ramon Espadaler al capdavant? Amb quin equip polític i policial es dotarà el Conseller?
Artur Mas el 2013 haurà de córrer una gran cursa d'obstacles: els aparells de l'Estat, els poderosos i la quinta columna que ja tenim dins el país faran tot el possible per a què la locomotora de Mas s'estavelli o, com a mínim, descarrili.
Per tot allò exposat en aquesta editorial, cal que Artur Mas, amb el suport d'Oriol Junqueras, facin el possible i l'impossible per tal de crear tota mena de coincidències i complicitats amb el seu govern, i no perdin en cap moment el suport de la societat civil. També caldrà que Josep Antoni Duran i Lleida es defineixi sobre el dret a decidir, ja que el procés cap al 2014 no permetrà fer la puta i la Ramoneta amb l'Estat i amb els poderosos.
