Els aparells de l'estat i les seves 'quinta columnes' estan venent la seva pel·lícula sobre la fi de l'activitat armada d'ETA, afirmant que han aconseguit una victòria total sobre l'organització.
Però els seus analistes més seriosos saben que és ara quan l'estat tindrà el problema de veritat, i que l'existència de la lluita armada d'ETA només ha fet que anar-lo postergant. Amb tot, la suposada derrota militar d'ETA en termes tècnics és una realitat que fa més de 20 anys té assolida l'organització armada, ja que era impossible enfrontar-se als estats espanyol i francès, i a tots els serveis d'intel·ligència de l'OTAN. Més encara, després de la fi de la lluita armada a Irlanda del Nord i el factor '11-S i Al-Qaida' que impossibilitava una lluita armada en el món occidental.
ETA sabia que havia de trobar la seva oportunitat i que la seva sortida posés el conflicte basc sobre la taula de l'estat i de l'escena internacional. I, amb habilitat i el concurs de diferents interlocutors de bona part de la societat basca, ho han aconseguit.
Queden al darrere més de 800 morts produïts per ETA i milers de ferits; i més de 400 morts fruit de la repressió de l'estat i milers de bascos torturats i maltractats durant 50 anys, a més de la repressió contra la societat, la llengua i la cultura basca.
Cal, doncs, que comenci la reconciliació. Cal que ETA i l'Estat demanin perdó. Hi ha molt de dolor entre les víctimes i familiars, però hi ha un altre dolor que s'ha mantingut invisible a la societat basca, i que ningú s'ha atrevit a esmentar.
Ara, sense ETA, veurem si les seves idees polítiques són derrotades, i si l'Estat, amb més de 50 anys de repressió, ha guanyat. Deixem parlar les urnes el més aviat possible, sense segrestats que no puguin participar-hi, i deixem exercir als bascos el seu dret a decidir.
