Als dos milions de catalans que estan involucrats en el Procés, cada dia els cansa més la política espanyola. S'hi senten més lluny i creuen que no hi ha res a fer ni amb l'Espanya de Rajoy ni, fins i tot, amb una possible Espanya progressista.
Vèiem ahir el debat dels candidats espanyols a les eleccions generals del 26-J i es va evidenciar que Catalunya no hi era -ni Euskadi tampoc-, i molts ens preguntàvem per què havíem de seguir en l'imaginari col·lectiu espanyol. No hauria tocat potser "passar" d'aquestes eleccions?
Aquesta pregunta és en el conscient i en el subconscient de molts catalans, fet que es denota en l'impàs que hi ha en la il·lusió i les ganes pel Procés. Cal que els catalans que volem assolir la nostra independència nacional i ser ciutadans normals d'un estat a Europa ens plantegem què fem fent el joc espanyol.
Després del 26-J cal que el sobiranisme i el seu procés cap a la plena sobirania nacional es plantegi de nou -segur- el full de ruta, no pas per endarrerir-lo sinó per accelerar-lo i enfortir-lo.
