La nostra societat civil, desorientada durant els darrers anys pel protagonisme absolut de la classe política, viu uns moments difícils, en ser una societat que, a diferència de la basca, no està acostumada a rebre la brutal campanya d’intoxicació que avui fan els entorns mediàtics del PP amb les seves emissores de ràdio i mitjans de comunicac La nostra societat civil, desorientada durant els darrers anys pel protagonisme absolut de la classe política, viu uns moments difícils, en ser una societat que, a diferència de la basca, no està acostumada a rebre la brutal campanya d’intoxicació que avui fan els entorns mediàtics del PP amb les seves emissores de ràdio i mitjans de comunicació. S’havia deixat tota mena de reacció per a la classe política, s’havia perdut aquella llarga tradició de mobilització i lluita unitària que havia fet forta la nostra societat civil en l’antifranquisme, i posteriorment en el postfranquisme. Ara, quan caldria reaccionar, les associacions i els seus dirigents han perdut en part la capacitat i l’estratègia de mobilització. I a més, es conviu en una societat en la qual les noves formes de convivència, d’oci i d’estructura familiar comporten nous plantejaments en els quals les noves tecnologies hi tenen un paper dominant. Caldrà doncs, amb les negociacions de l’Estatut més avançades, una mobilització. Però ara no podem deixar passar amb indiferència i fredor, els atacs mediàtics. I no ens podem deixar portar per la feblesa i l’acomplexament dels grups mediàtics propis i d’una classe econòmica i financera que no vol problemes i que el seu únic objectiu és no perdre diners i no córrer cap risc. Davant d’això, ens hem de preparar per la resposta, adaptant-la a aquesta nova societat canviant, però dient per endavant que tots i cadascun dels ciutadans i institucions que vulguin reaccionar i mobilitzar-se, han d’estar disposats a arriscar.