Als qui assenyalen que el seu nom surti citat a les converses entre Jorge Fernández i Daniel de Alfonso, els recorda que va entrar a Convergència l'any 1979, abans dels anys hegemònics, i que manté les mateixes conviccions. Ara impulsa Nova Convergència, la plataforma amb què vol incidir en l'escaquer de la CDC renovada.

- El seu nom ha aparegut en la gravació de les converses entre el ministre de l'Interior i el responsable de l'Oficina Antifrau. Què en pot dir?

- Doncs no en puc dir gaire cosa més que el que ja vaig dir en el comunicat que vaig fer. Bàsicament, dues coses. Que jo era la persona encarregada pel Govern de mantenir les relacions amb l'Oficina Antifrau, primer com a secretari del Consell Executiu, i després com a conseller de Justícia, una cosa constatable. I la segona és que després de les reunions explicava el contingut de les reunions al president Artur Mas. Això el propi president ho ha ratificat. No hi ha més.

- El president Mas avala la seva explicació dels fets?

- Així ho ha dit públicament als mitjans de comunicació. I és lògic que tots dos diguem el mateix en aquesta qüestió.

- En la relació amb el senyor De Alfonso, quina percepció en va tenir?

- Era una percepció correcta.

- No hi havia res que li generés alguna sospita o no se'n refiés?

- Van ser unes relacions institucionals correctes.

- Però no el neguiteja que el seu nom hagi aparegut en les converses?

- No em neguiteja. Escolti, jo sóc una persona de conviccions. Als setze anys vaig entrar a Convergència Democràtica. Als disset, vaig participar en la fundació de la Joventut Nacionalista de Catalunya. He de recordar que eren moments, el setembre de 1979, quan semblava que el partit era molt lluny de governar, després d'uns resultats molt dolents a les eleccions generals i municipals d'aquell any. Al Congrés, havíem passat d'onze a vuit diputats, els mateixos que ara, només que aleshores amb una mica més de percentatge. En aquell moment, jo era sobiranista i socialcristià, i treballava per la creació d'un estat català dins de la Unió Europea. Trenta-set anys després, continuo sent el mateix i treballant per al mateix.

- Què opina dels resultats de Convergència Democràtica el 26-J?

- Han estat uns resultats suficients en el sentit que el partit ha aguantat la patacada. Però objectivament no han estat bons. Estic del tot d'acord amb el nostre candidat, Francesc Homs, que va admetre que eren uns resultats dolents. Cal reflexionar davant el fet dels pitjors resultats de la història de CDC.

- CDC afrontarà un congrés de refundació. Quina valoració fa d'aquest procés?

- No és un procés de refundació sinó de fundació. Justament els militants podien decidir entre aquestes dues vies. Per dues terceres parts a una van optar per un procés fundacional. N'hem de fer una valoració positiva perquè estem caminant cap a una nova Catalunya i ens cal un nou instrument.

- En què creu que ha ser diferent la nova CDC a la que ha estat fins ara?

- El 1974 es va fundar un partit per treballar per una Catalunya autonòmica. Ara el que volem és construir una Catalunya sobirana, i necessitem un nou partit que tingui uns determinats valors i estructura. Bàsicament ara hem de subratllar el principi de les llibertats individuals. Pel que fa a les llibertats nacionals, el canvi és substancial: passar d'un marc autonòmic a un de sobiranista.

- Nova Convergència, la plataforma que vostè ha impulsat, ha elaborat un document en el que parlen de la defensa de la família, de la llibertat d'ensenyament i dels valors occidentals. Són l'ala dreta de Convergència?

- Espero que no. Espero justament que la defensa de les famílies i dels valors occidentals siguin àmbits en què tot Convergència treballi en el mateix sentit. A més, a Nova Convergència hi ha persones liberals i social-liberals, socialdemòcrates, socialcristians i democristians. Però la defensa de les famílies i de les llibertats individuals ens uneix a tots.

- En això tenen molt de la Convergència dels inicis.

- Creiem que hem de ser un partit de confluència de totes les ideologies de centre i en què els extremismes no hi tinguin cabuda.

- Quin serà el seu paper en la nova CDC? Es postularà?

- No ho sé, perquè encara no sabem quin model de partit tindrem, amb quins valors, amb quin projecte, amb quina estructura.

- Fins a quin punt el factor Puigdemont serà determinant en el procés i en el nou partit?

- És un factor molt positiu pel procés i pel partit. Ara bé, en aquests moments té una funció institucional. I és bo que entre les institucions i el partit no hi hagi una intersecció de càrrecs. Haurà de tenir un paper en el partit però s'haurà de decidir, i sobretot ho haurà de decidir el mateix president Puigdemont.

- Creu que Junts pel Sí continua sent un estri necessari?

- Crec que ha estat una eina positiva. Difícil de gestionar perquè inclou dos partits amb una personalitat marcada. Però fins al moment ha funcionat de manera molt correcta.

- Li veu futur?

- Li veig present. I ha tingut un bon passat perquè ha estat una eina d'èxit. Jo espero que continuï així en els propers mesos d'acord amb el procés que hem de culminar.

- Com veu l'estat del procés d'independència?

- El dia a dia va avançant de manera correcta. L'única cosa que no podem fer és sotmetre'ns a una sobrepressió. Ara no ve de divuit mesos ni de vint-i-quatre. L'important és que tenim un projecte. I no l'hem de posar en tensió.

- Amb la CUP es pot avançar?

- Amb la CUP anem parlant. Malauradament, necessitem unes eines per fer camí i una d'elles és tenir un pressupost. Hem de parlar amb la CUP pel pressupost del 2017, però també hem de poder parlar amb la resta de forces polítiques.

- És tan catòlic conservador com es diu?

- Miri, els catòlics som catòlics. No és un tema de conservadorisme. Jo sóc catòlic practicant. Però li donaré una dada que trenca amb això que vostè diu. Jo col·laboro amb Cristianisme i Justícia. No sé si els coneix, però si a la gent de Cristianisme i Justícia se'ls digués que són conservadors…

- No…

- Però és veritat que jo també col·laboro amb altres entitats cristianes, i també amb d'altres de laiques en benefici dels ciutadans.

- Fe i nació són àmbits que van junts en el seu cas?

- Són àmbits que no s'han de barrejar. No s'ha de barrejar el vessant religiós amb el dia a dia d'un partit polític. Però és evident que si estic en un partit polític és en bona part per unes referències religioses, que em diuen que els ciutadans tenim l'obligació d'intervenir en la vida pública. Les meves creences religioses m'han ajudat a participar en la política.

- Quins referents ideològics l'han impregnat?

- He llegit molts pensadors polítics. Em quedo amb el personalisme de Mounier i l'humanisme de Maritain, i defujo clarament de l'ultraliberalisme i del marxisme.

- Ahir el Brexit, avui la repetició de les eleccions a Àustria, on l'extrema dreta està forta. El preocupa la força del populisme a Europa?

- El populisme és una amenaça. No només el de dretes, també el d'esquerres. Tan perillós és el populisme austríac com el de Podem.

- El projecte europeu està en perill?

- Crec que no, però tampoc en les seves millors hores. Alguna cosa no s'està fent bé, però sempre hem de pensar que la millor eina que tenim a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial és la Unió Europea.

(Servei de nació Digital per a Tribuna)