Barcelona · Quina és la valoració que feu dels quasi 25 anys del Centre Unesco de Catalunya i per què creieu que ha servit pel país?
La valoració és molt positiva tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Quantitatiu perquè el 1984, quan es funda, la presència de l'Unesco a Catalunya era molt minsa, existia l'Associació Unesco de Barcelona i poca cosa més. En canvi ara, podem parlar que hi ha 65 escoles i 23 càtedres associades a la Unesco, que tenim l'Associació catalana d'associacions i grups Unesco i també hi som nosaltres que comptem amb prop de 50 de persones treballant en aquest projecte apassionant que és capaç de realitzar 120 accions anuals. Així doncs, quantitativament podem dir que la societat civil catalana s'ha fet seva la Unesco. Després, qualitativament, també hi ha hagut un avenç fins al punt que l'Estatut de Catalunya que està recorregut al Tribunal Constitucional i que ja veurem com quedarà perquè ja era prou descafeïnat i potser quedarà aigua o cafè americà, en el seu article 168, diu que la Generalitat de Catalunya mantindrà relacions amb organismes internacionals, especialment amb la Unesco. I ens consta que en cap altra "constitució" del planeta apareix de forma explícita la Unesco.

"Durant aquest temps, podem dir que la societat civil catalana s'ha fet seva la Unesco"

Precisament en aquest nivell qualitatiu, el centre Unescocat quines línies més concretes està treballant actualment?

Ens estem dedicant a la vocació de formació ja sigui en l'àmbit científic, en l'àmbit cultural o en l'àmbit de la comunicació. I el que procurem fer en cadascú d'aquests àmbits és intentar cobrir els espais que no estan coberts per la resta d'agents socials ni els poders públics. Per exemple, tenim un conveni signat amb el Departament d'Interior en el qual ens dediquem a fer, fonamentalment, la formació en matèria de drets humans pels cossos i forces de seguretat del país. O, per exemple, tenim un equip molt potent de persones treballant el diàleg interreligiós com un espai de trobada de moltes comunitats que hi ha a Catalunya. Aquest conjunt de gent, però, també fa tasques de mediació en municipis concrets quan apareixen situacions de potencial conflicte entre la comunitat acollidora i la comunitat d'arribada.

"Formem part d'un col·legi restringit de 10 centres a nivell mundial que són els que s'anomenen centres internacionalment reconeguts com de prestigi"

Pel que fa a les relacions amb la Unesco, exactament quin és el paper que juga el centre Unescocat dins aquesta organització internacional?
Catalunya té un pes específic en aquest organisme multilateral que cal recordar que és un dels més importants de la xarxa de les Nacions Unides. En primer lloc formem part d'un col·legi restringit de 10 centres a nivell mundial que són els que s'anomenen centres internacionalment reconeguts com de prestigi i, això, ho defineix l'Unesco. Altres exemples els trobem al País Basc, a Tessalònica, Montevideo o Torí. Ser un centre com aquests és un reconeixement més enllà de la carcassa estatal. En segon lloc, Unescocat desenvolupa projectes internacionals que la Unesco no encarrega a l'Estat espanyol sinó que ho fa directament al Centre Unesco de Catalunya. Un d'aquests projectes és el de Plataforma Audiovisual que és d'àmbit mundial i que pretén fomentar les productores independents de països amb poc recursos. Un altre és el treball amb el projecte educatiu PMO (Projecte Mediterrani Occidental) que coordina les escoles associades a la Unesco que hi ha en aquest territori.

"Catalunya ha d'explicar-se a si mateixa una història de qui és i qui vol ser i aquesta és la història que ha de vendre a la resta del món"


I accions o projectes directament decidits des d'aquí a Catalunya, en feu?
Sí. Procurem fer dues accions que, des de fa 25 anys les fem, que és, d'una banda, fer de Barcelona seu de trobades importants sobre l'escenari internacional. Sense anar més lluny ara hi haurà un congrés científic internacional sobre la gestió de la diversitat i portem persones de renom d'arreu del planeta. De l'altra banda, participem, activament en jornades, seminaris i conferències del sistema de les Nacions Unides. El paper en aquests espais és de participació com a observador ja que Catalunya no té rang estatal.

Com a President del Centre i com a persona que ha estudiat múltiples disciplines, com creu Miquel Essomba que s'hauria de treballar la projecció internacional de Catalunya?
El que caldria és trobar una narrativa. Catalunya ha d'explicar-se a si mateixa una història de qui és i qui vol ser i aquesta és la història que ha de vendre a la resta del món. Ho dic perquè en aquests moments tinc la impressió que la projecció internacional de Catalunya es basa en accions puntuals, descoordinades i bastant secundàries. El que cal és trobar què vol ser Catalunya en el món i explicar-ho. Ara mateix no existeix aquest relat perquè hi ha qui considera que la narrativa s'ha de basar en una qüestió de costums, tradicions,...que, per nosaltres són importants, però que cal tenir clar que, des del passat mai definirem el futur, i hi ha qui considera que la projecció ha de ser socioeconòmica i per tant, hem de deixar en el món de l'empresa i financer trobar el relat a projectar. També existeixen els que consideren que s'ha d'enfocar des d'un punt de vista cultural, sense tenir en compte que som una nació de mida mitjana i sense un Estat al darrere. Així doncs, penso que cal trobar dins d'aquest magma de qüestions importants quin és el fil conductor que Catalunya vol aportar al món.

"el Govern hauria de ser valent i escollir si el que vol és que els centres educatius siguin una fàbrica de treballadors o un laboratori de ciutadans"


I des del Centre Unesco de Catalunya teniu pensat en què s'hauria de basar aquest relat?
Des del nostre punt de vista Catalunya pot aportar al món el relat de la gestió de la diversitat. A empentes i rodolons, tot i les situacions de xenofòbia i els problemes socials existents ,ens hem de sentir molt orgullosos i contents de ser un país que sap gestionar la diversitat. Una singularitat és que hem disposat d'un sistema educatiu on la llengua pròpia és el català i això no ha generat en cap moment cap clima de confrontació social, més enllà de quatre eixalabrats de tall espanyolista que pretenen fer embolic amb aquest tema però no se'n surten. I aquesta singularitat la podem exportar. De fet, el model basc ens vol imitar, a l'actualitat. Un altre aspecte és el de la classe social. Catalunya ha tingut una transversalitat i un ascensor social, que diuen els sociòlegs, prou evident. Avui dia, trobem que els fills i els néts dels que van arribar amb una simple maleta sota el braç fa mig segle han avançat econòmicament de forma considerable. I aquest fet no crec que es doni a la resta de l'Estat, per exemple. I així podríem fer una llarga llista d'elements que demostra que som un país amb molta capacitat per tal de gestionar la diversitat. I això, en un món de constant transformació, de crisi econòmica, i de problemes amb la globalització cultural, és un gran punt a favor. Finlàndia ens explica com s'ha d'educar i com es fan els millors mòbils, Irlanda ens explica com en 10 anys han sigut capaços de remuntar una economia primària,....i Catalunya pot explicar al món com gestionar la diversitat.

Lligat amb aquesta matèria, i sent un expert en educació, cap on penses que s'hauria d'enfocar la gestió de la diversitat dins de les escoles?
L'educació va malament. Però no hi va perquè la immensa majoria social opini que els resultats acadèmics són dolents. Sinó que va malament perquè no hi ha un model educatiu clar i explícit i s'intenta lligar l'aigua amb l'oli. En educació tens dues opcions: Orientar el sistema cap al mercat i, per tant, entens que el sistema educatiu és una vàlua més del sistema productiu i per tant la seva finalitat és formar treballadors competitius amb la resta de països per ser els millors o orientar-lo cap a la construcció d'una societat democràtica on l'alumnat aprèn a conviure, a respectar els altres, a construir la seva identitat d'una manera equilibrada,....aquestes dues línies són poc complementàries i el que intenta fer el Govern és casar aquestes dues coses. Podem escoltar el Conseller dient que el nostre sistema persegueix al màxim l'equitat i l'excel·lència. La construcció d'una societat autènticament democràtica i la construcció d'un model educatiu orientat al mercat, respectivament. I l'intent de casar aquestes dos aspectes genera desconcert entre el professorat ja que rep ordres diferents i contraposades. Per tant s'ha d'escollir. I en aquest sentit, el Govern hauria de ser valent i escollir si el que vol és fàbrica de treballadors o laboratori de ciutadans. I aquest decisió és política, no pedagògica.

Finalment, com creus que Catalunya hauria d'afrontar la cooperació internacional?
Primer de tot, cal contextualitzar Catalunya en el conjunt de l'Estat i veure que en l'àmbit de la cooperació tenim les de perdre ja que el Govern Zapatero passarà a la història com un dels que ha tingut la intuïció que la projecció internacional de l'Estat passa fonamentalment per la cooperació. Zapatero està fent una inversió descomunal, des de 2004, en aquesta matèria que serveix per fer una acció de diplomàcia pública, així com comprar voluntats i adhesions als interessos concrets de l'Estat. Catalunya no pot competir amb això perquè no tenim els diners, ni el finançament adequat, ni l'Estat a darrere, ni la bilateralitat que podríem tenir amb la resta de països. Per tant s'ha d'anar per la porta petita i caldria buscar la singularitat que permetés Catalunya projectar-se. I, com et pots imaginar, aquesta va lligada amb el que deia abans: Catalunya ha de ser el mirall mundial de la gestió de la diversitat. I una àrea podria ser la cooperació cultural, matèria que l'Estat espanyol no fa ja que no té sensibilitat cultural en la línia de la diversitat cultural. Així doncs, Catalunya pot cooperar amb totes aquelles nacions que segueixen sense Estat i que tenen problemes culturals molt semblants als de Catalunya, l'anomenada assimilació cultural. La idea seria que Catalunya liderés el plantejament d'una globalització cultural plenament diferent des del punt de vista de les nacions, aspecte que no pot fer l'Estat espanyol per les rèmores imperials que manté.

" Catalunya no pot competir en la cooperació internacional perquè no tenim ni el finançament adequat ni un Estat a darrere"