M. Sellarès · Petites tensions, maneres de fer diferents, personalismes... han quedat superats. Ara, el que toca és fer un relleu ordenat a persones fonamentals com Carme Forcadell o Pere Pugès, així com altres companys cabdals a l'ANC en els darrers 3 anys que ens han dut a l'assoliment de l'estratègia i mobilitzacions que han convertit l'ANC en la punta de llança del sobiranisme.

Caldrà que el secretariat de l'ANC contempli el proper dia 14 no sols els vots obtinguts per cada candidat elegit sinó la capacitat de consens i diàleg de cadascuna de les persones que optin al secretariat permanent, a la presidència, a la vicepresidència, a la secretaria i a la tresoreria de l'ANC. És vital que s'apartin els problemes, les divergències o aquelles estratègies que puguin crear divisió.

No hi ha temps, ara, per a discussions i baralles. Sols queda temps de sumar, no sols amb aquells partits i entitats civils que ja estan dins del full de ruta: cal sumar anant més enllà. Cal aconseguir noves adhesions, hi ha molt terreny per sembrar i recollir, i repetim-ho: no hi ha temps per a divergències, nous invents o acudits. Això deixem-ho per 28S en endavant. 

El full de ruta està acordat amb un ampli consens, hi ha acords entre els principals partits. L'únic que pot canviar és l'ampliació del consens i que tinguem la mentalitat que no pot quedar-ne fora d'aquest ni un sol sobiranista.