El president de la Generalitat  ha manifestat que "la nostra generació està a punt d'aconseguir allò pel qual van lluitar persones com Rafael Patxot o Josep Irla, que Catalunya sigui un país lliure, independent i decent, un país basat en la cultura, el respecte i la coexistència dels pobles". El cap de l'Executiu ha presidit l'acte de recepció de la senyera a l'exili del mecenes Rafael Patxot, un acte organitzat per l'Ajuntament per reparar els danys que l'humanista guixolenc va patir per part de les autoritats franquistes, que li van requisar la casa durant el seu exili a Suïssa. "Devem justícia, dignitat i memòria a la gent que com Patxot, Irla o Gaziel van salvar la nació", una nació que "va ser esfilagarsada, esquinçada i fins i tot intentada destruir, però que finalment va ser una nació salvada".

Davant dels centenars de persones que han omplert la plaça del Mercadal, on s'ha celebrat l'acte, el president de la Generalitat ha volgut traslladar un "agraïment molt profund, sentit i emocionat" als qui han fet possible l'homenatge. "Un gest generós i honest" de la vila que representa "un acte de justícia amb Rafael Patxot, amb la seva família i amb la gent que com ell va saber conservar, en condicions difícils, la memòria d'un país". En segon lloc, ha dit, és també "un acte de dignitat, pel que representa la senyera i tots els símbols d'una nació massa cops indefensa". "Avui ens podem defensar, hem après que ens hem de defensar i ens hem posat a disposició d'un país al qual devem reconeixement", ha remarcat.

Finalment, ha destacat el president, és també "un acte de memòria om la que tenen els països decents", de "memòria col·lectiva" amb les generacions que "van haver de fugir morir o perdre les arrels", però també, ha continuat, "de memòria particular a la gent que pel seu compromís particular mai es va arronsar o, parafrasejant Patxot, mai es va agenollar".

L'acte d'homenatge, al qual també ha assistit el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, s'ha iniciat amb la descoberta de la senyera, al vestíbul de l'Ajuntament, a càrrec del president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols. L'acte institucional s'ha fet a la plaça del Mercadal, on, entre d'altres, s'ha llegit la carta que el mecenes guixolenc va fer arribar durant el seu exili a Suïssa a l'expresident del Parlament, Josep Irla, perquè l'ajudés a recuperar la senyera que tenia a casa seva, i que havia estat ocupada per les autoritats franquistes. L'acte ha finalitzat amb diverses actuacions musicals a càrrec de la Coral i la Cobla Sant Jordi i el tenor Eduard Mas, i es clourà amb la interpretació de l'Himne Nacional de Catalunya.

La senyera de Patxot

Rafael Patxot havia instal·lat la senyera l'any 1896 al capdamunt de l'antic Observatori Astronòmic Català, a casa seva de Sant Feliu de Guíxols. Amb la guerra civil, Patxot es va haver d'exiliar a Suïssa, deixant enrere pertinences com la senyera, i la casa va ser requisada i ocupada com a residència d'estiu del governador civil. Des de Suïssa, el mecenes guixolenc va demanar per carta a Josep Irla que l'ajudés a recuperar la bandera, tot i que no la va poder recuperar fins força anys més tard. El president Puigdemont ha subratllat en aquest sentit "l'empenta" de Patxot per mantenir viva la senyera, que, segons ha dit, s'explica pel "capteniment que han tingut els grans homes del país per poder posar aquesta nació a disposició de les generacions futures que algun dia podrien gaudir de la conquesta de les llibertats que tants anys i sacrificis ha costat".

La senyera s'ha restaurat els últims mesos en un taller de Vilanova del Vallès i properament s'instal·larà a la sala de plens del Consistori.