Carles Puigdemont ha insistit a denunciar la negativa "obtusa" del Govern espanyol a dialogar sobre el que està passant entre Catalunya i Espanya i ha advertit que "no voler-ne parlar és una decisió errònia i irresponsable, perquè és d'això que hem de dialogar". "Si un es veu capaç de fer d'interlocutor entre Donald Trump i tot el que representa, amb Amèrica Llatina, a Europa, al Nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà, hauria de ser encara més capaç de ser interlocutor actiu amb Catalunya", ha reblat. I ha insistit en fer una crida al diàleg: "Dialoguem, nosaltres que podem i volem. Volen?".

El cap de l'Executiu ha demanat intervenir en el ple, fent ús del reglament de la Cambra, perquè el Parlament "no pot fer com si no passés res" davant la "situació excepcional" que representa el judici pel 9N a l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, en la primera sessió plenària que s'ha convocat. "No pot mirar cap a un altre costat, ni pot romandre indiferent al fet que en aquests moments s'està jutjant uns responsables polítics que van permetre que més de 2,3 milions de ciutadans participessin en aquella jornada i enviessin a qui ho volgués sentir un missatge nítid i clar que volíem resoldre el problema polític votant, a les urnes", ha afirmat.

"Normalitat de la impunitat"

Carles Puigdemont ha denunciat també durant la seva intervenció la "normalitat de la impunitat a Espanya", perquè, ha explicat, "es pot asseure a la banqueta dels acusats el president de la Generalitat per posar urnes, però es recol·loca el ministre responsable del Yak 42 al Consell d'Estat. Perquè es poden alterar resultats electorals amb informes falsos elaborats i pagats amb fons reservats per destruir la reputació del president Mas o de l'alcalde Trias, i ningú no en surt ni amb una trista multa. Perquè es revela la conspiració del ministre de l'Interior i l'existència d'una policia política i tot queda arxivat. Perquè s'informa de comptes a l'estranger de responsables policials que acumulen patrimoni i diners que caldrien trenta vides d'assalariat policial per poder-los justificar, i cap fiscal ni cap unitat policial irromp a casa de ningú havent avisat prèviament els mitjans de comunicació".

El cap del Govern també ha rebutjat, en aquesta mateixa línia, que "aconsellar l'afusellament del president de Catalunya no té condemna, i que pressionar la justícia des de la portada d'un diari és vist amb absoluta normalitat", mentre que "els ciutadans de Catalunya que es manifesten en suport a l'expresident passen per ser uns coaccionadors de la justícia". "Perquè es pot anar a consolar i acompanyar convictes de terrorisme d'Estat, però no es pot tolerar que s'acompanyi els acusats de permetre un procés participatiu pacífic i exemplar", ha afegit.

Així mateix, ha lamentat la "indecència" de vincular la conferència que va fer a Brussel·les amb la mort d'una nena, mentre el mateix partit que governa Espanya "impedeix que se sàpiga què s'ha pagat exactament amb els fons reservats de la vida privada de l'excap de l'Estat". També ha criticat que se subvencioni la fundació Francisco Franco i s'homenatgi la División Azul, "mentre s'acusa de nazi el president de la Generalitat per haver posat les urnes". Igualment, ha subratllat  l'incompliment per part de l'Estat de sentències dels tribunals, també del Constitucional, "sense que hagi de rebre el més lleu requeriment per part de ningú". "Incompleix fins a 34 sentències, algunes en àmbits tant sensibles com les beques o el 0,7% de l'IRPF", ha dit i ha ironitzat: "no passa res: quan l'Estat incompleix les sentències es veu que l'estat de dret en deu sortir reforçat".

"Fidels a l'encàrrec dels ciutadans"

Carles Puigdemont ha iniciat la seva intervenció lamentant que la diputada Irene Rigau no hagi pogut assistir al ple perquè, juntament amb l'expresident Mas i l'exvicepresidenta Joana Ortega, "està essent jutjada en aquests moments". Tots tres, ha dit, "estan sent jutjats pel delicte d'haver estat fidels a l'encàrrec d'aquest Parlament, el qual va ser fidel, també a l'encàrrec rebut dels ciutadans". "Són culpables d'haver cregut en el Parlament i d'haver cregut en la idea que en democràcia el primer que cal atendre i escoltar són els ciutadans que la fan possible", ha assenyalat, i ha fet notar que "sense ells hi pot haver govern, hi pot haver legalitat, hi poden haver tribunals, però ni hi ha democràcia ni hi ha llibertat". "Una democràcia a la qual no li importi el que pensen i volen els seus ciutadans és incompleta, és mancada, per uns límits que ja no són en mans de les persones", ha conclòs.