El perquè un partit té èxit depèn de molts factors, però l'Estudi "L'èxit dels partits. Comparativa internacional de partits polítics", encarregat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, ha afinat una mica més aquesta apreciació. El treball analitza les trajectòries de sis partits polítics d'arreu del món: el Partit Nacionalista Escocès, el Frente Amplio d'Uruguai, Demòcrates d'EUA, els Verds alemanys, el Laborisme britànic i el PSOE espanyol. El professor Jaume López, Universitat Pompeu Fabra, i Yanina Welp, Centre d'Estudis de Democràcia Directa de Ginebra, en són els autors.
El treball s'ha presentat aquest migdia amb la presència del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, Alfred Bosch; i un dels autors de l'estudi, el politòleg Jaume López. L'estudi clou que un partit que vulgui créixer i ampliar els seus suports ha de trobar un equilibri entre l'idealisme i el pragmatisme i també ha de bastir una piràmide de penetració social que enllaci quadres professionals amb militants, simpatitzants i votants.
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira ha destacat que aquest estudi és una "contribució positiva per la democràcia catalana" per entendre que els partits són instruments imprescindibles i inseparables del sistema.
El treball també apunta que l'èxit d'una formació política rau en un seguit de factors externs i interns, com són el tipus d'estructura interna i la seva relació amb altres organitzacions, i també el context conformat per la seva posició a l'espai electoral i la situació històrica. L'estudi conclou, per exemple, que la seguretat i la rigorositat d'un partit són factors d'èxit. En aquest sentit, Carod-Rovira ha destacat que "guanya qui ofereix més garanties".
Pel que fa a l'estructura, l'estudi apunta que ni la cúpula ni les bases han de ser excessivament àmplies o reduïdes, i que calen uns nivells intermedis entre ambdós extrems que gaudeixin de bona salut. La investigació considera també que la capacitat d'influència d'un partit depèn del seu suport electoral i, de forma específica, de les possibilitats que tingui el partit de representar les preferències del votant situat al centre, i que per tant tindria tants votants a la seva dreta com a l'esquerra. Tot i les particularitats culturals i històriques, la trajectòria dels diferents partits estudiats demostra que hi ha unes tendències comunes per aconseguir el vot d'aquest segment de l'electorat. Entre aquestes, destaquen un procés necessari de centralització interna derivat de l'arribada al poder i basat en l'increment de la velocitat de resposta tant pel que fa a la presa de decisions com a la seva exposició mediàtica. Aquest procés de centralització fa emergir conflictes entorn del posicionament polític del partit. Aquestes discordances, que enfronta a pragmàtics amb idealistes, porten sovint a una crisi de legitimitat derivada del distanciament entre bases i direcció. En aquest sentit, el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira ha recordat que "no són partits d'èxit ni aquells que fan un pragmatisme sense horitzó ni aquells que només tenen horitzó però són incapaços de gestionar la quotidianitat".
Segons l'estudi els partits han de resoldre aquesta crisi de legitimitat equilibrant els diferents interessos. Per tal de reequilibrar-los, són elements claus els mecanismes de selecció del candidat; els processos de definició del programa; la dinàmica d'articulació entre votants, professionals, militants i simpatitzants; la visió estratègica que permet potenciar les oportunitats històriques i les crisis, que s'han d'entendre com a processos oberts pel diàleg, la negociació i la construcció i no per la fragmentació i polarització entre sectors.
El Departament de la Vicepresidència farà una tramesa en paper de l'estudi als responsables de les principals formacions polítiques del país. Pel que fa als partits estudiats, el treball detalla diferents tipus de relació entre els professionals, militants, simpatitzants i votants de les diferents formacions.
