L'expresident de Catalunya Jordi Pujol considera un greu error el fet que certa classe política afirmi que Catalunya ha d'entrar en una suposada epata postacional, en què deixi de banda debats identitaris que no duen enlloc. Pujol remarca que cap nació europea no ha entrat en aquesta etapa: "si ells no hi han entrat, que tenen Estat, nosaltres menys. No podem ser tant originals quan tenim pendents temes nacionals". Cap nació europea deixa de preocupar-se per la seva llengua, la seva presència al món, la seva sanitat o la seva cultura, considera, per la qual cosa reivindica que Catalunya ha de continuar reclamant el que li pertoca. En aquest sentit, fa un encesa defensa de l'anomenat patriotisme social tant de moda actualment, afirmant que CiU ja va ser dur-lo a la pràctica durant els seus 23 anys de mandat. Pujol nega que el catalanisme estigui perdent força i posa de manifest que l'evolució política catalana és vista amb mals ulls des de Madrid: "les nostres reivindicacions pacífiques fan més por que les bombes d'ETA", basant-se en les enquestes electorals amb què treballa el PSOE, que afirmen que Zapatero ha perdut més popularitat al llarg de la negociació de l'Estatut que amb l'intent de negociació amb ETA.
Pujol s'ha expressat així en la presentació del cicle de conferències El catalanisme: moviment impulsor de Catalunya durant el s.XX, que analitzarà les diferents vessants del catalanisme, entès com a motor de Catalunya i factor de modernització de l'Estat espanyol durant el segle XX. L'expresident afirma que, sense un moviment com el catalanisme, "Barcelona hauria estat com Lió", en el sentit que s'hauria desenvolupat econòmicament, però que no hauria creat cap sentiment de país. Per contra, si Catalunya només s'hagués desenvolupat nacionalment, "hauríem sigut com Bretanya". L'evolució de Catalunya ha estat fruit del desenvolupament econòmic i polític, sosté Pujol, fins al punt d'esdevenir un model per a tot Europa: "ara potser ja no, però abans, a Europa, es posava com a referent el model català", reconeix, apuntant un deix de resignació per aquesta pèrdua de lideratge català.
