Els resultats electorals han tenyit de pessimisme molts patriotes d’arreu dels Països Catalans. Moltes comarques i institucions del país són excessivament blaves. Però les dades, mirades en el seu conjunt, i en el camp de la política-ficció, també deixen entreveure un altre panorama un pèl més alentador. L’hegemonia popular al País Valencià i les Illes Balears contrasta plenament amb els resultats aconseguits arreu dels Països Catalans pel conjunt de forces polítiques. Així, prenent com a base els resultats de les eleccions municipals de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, el federalista PSC/PSPV/PSIB encapçala l’ordre de preferències dels ciutadans dels Països Catalans, amb un total de 1.905.053 vots (un 34% del total als tres territoris), sobretot gràcies a la gran quantitat de vots recollits al Principat (924.275 a Catalunya, 856.460 al País Valencià i 124.318 a les Illes).
El Partit Popular, per contra, suma 1.615.045 sufragis (29%), fet que el situaria com a segona força dels Països Catalans (283.408 vots a Catalunya, 1.148.943 al País Valencià i 182.694 a les Illes). Els partits nacionalistes, regionalistes i independentistes (des de CiU a ERC, el Bloc, Unió Mallorquina o la CUP), considerats conjuntament, siguin de dretes o d'esquerres, sumen 1.226.891 paperetes (22%).
L'esquerra postcomunista/ecosocialista, per la seva banda, ha sumat 415.126 vots (un 7%). En aquests vots s'hi comptabilitzen els sufragis de les Illes Balears aconseguits pel Bloc per Mallorca, coalició d'EU, el PSM i Esquerra. Com que és impossible destriar quins vots correspondrien a cada formació, s'ha optat per considerar-los en el conjunt de sufragis recollits per l'ecosocialisme. Si es poguessin destriar perfectament, el còmput nacionalista sumaria un pèl més (23-24%?) i l'ecosocialista, un pèl menys.
Al conjunt d’Altres, Tribuna Catalana hi comptabilitza tant els vots del blaverisme com els de Ciutadans o els de la Plataforma x Catalunya, els recollits pels partits independents de la FIC, partits verds i d’extrema esquerra trotskista... Per tant, tot i que representen el 8% del total, no es poden considerar com un tot homogeni.