Barcelona · El dissabte passat, va tenir lloc a un cèntric hotel de Barcelona l'assemblea anual de l'Associació l'Opinió Catalana, formada per intel·lectuals, periodistes i universitaris, que en molts casos generen l'opinió publicada del país.
La primera ponència El present i el futur d'Òmnium Cultural' va tenir com a ponents a Jordi Porta i la seva successora a la presidència de l'entitat, Muriel Casals. El primer va exposar la tasca feta durant els darrers vuit anys, el relleu generacional, la reestructuració i rellançament de l'Òmnium fins a convertir-la en la primera entitat cultural del país basant els seus eixos de treball en el popularitzat eslògan Llengua, cultura i país'. Per la seva banda, Muriel Casals va exposar el seu projecte continuista però, a la vegada, dinàmic, i les ganes i la força de la junta actual.
Posteriorment hi hagué la segona ponència Situació actual dels mitjans de comunicació audiovisuals', en la que van prendre la paraula els associats Albert Sàez, Santiago Ramentol i Josep Gifreu. Aquest debat es mantindrà en la discreció, que és una de les característiques que emmarca la tasca interna d'aquesta associació, basada sempre en la complicitat i la coincidència en la construcció nacional.
Finalment, se celebrà l'Assemblea General de l'entitat, que tenia com a punt fonamental la renovació de la junta i de la presidència després que Muriel Casals hagués de deixar el seu càrrec al ser escollida presidenta d'Òmnium.
Per unanimitat dels assistents i l'adhesió per escrit d'una gran part dels associats, es va escollir la següent junta de govern:
President, Miquel Sellarès
Vicepresident, Salvador Cardús
Secretari Primer, Pere Sala
Secretari segon, Arnau Queralt
Tresorer, Miquel Esquirol
Vocals: Carles Flamerich, Jordi Fortuny, Joan Sabaté i Montserrat Tresserras
També fou ratificat el president d'honor, Max Cahner.
L'Assemblea acabà amb les intervencions del president i el vicepresident de l'entitat, Miquel Sellarès i Salvador Cardús respectivament, que exposaren la nova etapa que comença l'entitat basada en el relleu generacional, la transversalitat de país -que no política-, i la necessitat d'avançar i aprofundir en el procés de la nostra sobirania nacional. Tot plegat sense oblidar, però, la construcció de la nació complerta, per la qual s'obrirà també un procés de discussió de l'estat actual dels Països Catalans i la creació de, com a mínim, dues vocalies, la del País Valencià i les Illes Balears, per tal d'impregnar els plantejaments, l'estratègia i els continguts de l'associació en aquest marc.
