Barcelona · ACN ·
Amb un ampli suport social s'ha aprovat aquest divendres el Pacte Nacional per a la Immigració, en una jornada que ha estat qualificada "d'històrica" per la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. El president de la Generalitat, José Montilla, ha manifestat que l'objectiu del pacte és assegurar que "Catalunya segueixi sent un sol poble". L'acord, que ha rebut 'in extremis' el suport de CiU, fixa que el català és la llengua vehicular d'acollida, un punt molt treballat pel Secretari per a la Immigració Oriol Amorós. En total, 29 entitats han recolzat el Pla, mentre que SOS Racisme, CCOO, el PP i Ciutadans no l'han signat.
Un dels punts destacats del Pacte és que el coneixement bàsic del català sigui un dels requisits necessaris per aconseguir l'informe d'arrelament social, que és el document que dóna accés al permís de residència als immigrants. Per aconseguir la residència a través de l'arrelament serà necessari doncs acreditar coneixements de català, de la societat d'acollida i tenir un lloc de treball. Durant la seva intervenció, Capdevila ha remarcat la llengua catalana com "un punt de trobada i una porta d'entrada a la catalanitat". La consellera ha ressaltat que el Pacte "proposa la consolidació del català com a llengua comuna davant d'un context de diversitat lingüística". En aquest sentit, ha declarat que "la llengua comuna a Catalunya és la catalana". De fet, la Generalitat es compromet a garantir l'aprenentatge del català en primer lloc i facilitar el coneixement del castellà sempre que la persona ho sol·liciti.
Montilla ha assegurat que la llengua catalana "ha de ser un vehicle d'acolliment i integració". Per això, ha dit que "s'ha de fer tot el necessari perquè les persones nouvingudes tinguin facilitat d'accés al català com a llengua pròpia de Catalunya". "S'ha de veure com una eina més per aconseguir la ciutadania", ha dit. El president ha manifestat que les persones nouvingudes han de percebre que als catalans els alegra constatar el seu esforç per parlar la llengua catalana.
El cap de l'Executiu ha ressaltat que el fet que hi hagi dos llengües oficials a Catalunya "no ha de suposar cap problema", tot i que alguns en volen crear, ha afegit. "Els que pretenen que hi hagi un conflicte de llengües no se'n sortiran, ni a les escoles ni al carrer", ha declarat. En aquest sentit, ha remarcat que no es pot permetre que "la llengua pròpia de Catalunya sigui objecte d'atacs i menyspreu". "La nostra llengua ha de ser respectada com a llengua de prestigi i de progrés social per part dels nouvinguts", ha ressaltat.
El president ha manifestat que l'objectiu del Pacte és assegurar que "Catalunya segueix sent un sol poble". Catalunya "ofereix als seus habitants un horitzó atractiu pel futur i els convoca a treballar-hi lliurement", ha dit. Ha dit que "cal que el conjunt dels ciutadans percebin i sàpiguen que el país els ofereix aquest horitzó compartit".
Durant la seva intervenció, Capdevila ha remarcat les cinc idees principals del Pacte: "La participació de totes les persones que resideixen a Catalunya i la lluita contra la formació de mecanismes de segregació; l'ús de la llengua catalana com a llengua comuna; l'equilibri entre la laïcitat i la pluralitat religiosa; la incorporació de la perspectiva de gènere i la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, i el reforç de les polítiques adreçades a la infància, a la joventut, a la gent gran i a les famílies".
D'altra banda, el Pacte Nacional per a la Immigració proposarà finalment concedir el dret a vot a les eleccions municipals a les persones estrangeres amb un permís de "residència permanent". També proposa rebaixar el període de 10 a 5 anys de residència regular i continuada que estableix el Codi civil per a l'accés a la nacionalitat; un punt que després de l'acord amb CiU ha quedat en l'annex de l'acord. En qualsevol cas, aquestes propostes s'hauran de negociar amb la comissió Estat-Generalitat que contempla el desplegament de l'Estatut, ja que no són competències del Govern.
El Pacte també contempla la gestió de fluxos migratoris i l'accés al mercat de treball prioritzant la contractació de persones en edat de treballar que ja estan a Catalunya. En total, són 112 accions que estan valorades amb un cost de 3.880 milions d'euros.
Alguns dels 29 agents econòmics, socials i polítics que han signat el Pacte han estat el PSC, CiU, ERC, ICV-EUiA, Foment del Treball, Pimec, UGT, Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Comarques, Federació de Municipis de Catalunya, AMIC-UGT, Associació Catalana de Romanesos, Associació Cultural IbnBatuta, Creu Roja de Catalunya, Confederació d'Associacions de veïns de Catalunya i Càritas Diocesana.
