Joaquim M. Puyal ha publicat Aicnàlubma, la primera d'una tira de tres obres basades en la seva tesi doctoral Elements per a l'anàlisi del discurs de la televisió. Organització, fiabilitat, producció, que va dirigir el catedràtic de Lingüística, Sebastià Serrano. En aquest primer volum l'autor fa una reflexió sobre quin paper tenen en la societat els mitjans de comunicació en general i la TV en particular.

Aicnàlubma desglossa el drets dels espectadors i oients dels mitjans de comunicació, així com el paper que tenen o haurien de tenir tant la TV pública com la privada. No deixa passar per alt el paper negatiu que han tingut els canals privats espanyols sobre la normalització de la llengua catalana, i com malgrat tractar-se d'una concessió del govern espanyol (concessió pública) han pogut actuar i actuen totalment d'esquena a les lleis autonòmiques que malden per a protegir i fomentar les llengües de l'estat espanyol diferents al castellà.

El monogràfic s'organitza en dues parts: la primera caracteritza les variables que conformen el discurs televisiu i s'ocupa de la manera com s'articulen aquestes variables, i la segona analitza els elements que conformen la producció d'aquest discurs televisiu. Puyal hi denuncia, també, que tant la televisió com els diaris o les emissores de ràdio parteixen d'un problema base: confonen l'entreteniment amb un objectiu, quan el que hauria de ser és una condició dels mitjans.