Barcelona · «Ha llegado España»: sota aquesta terrible consigna, el franquisme va desplegar tot el seu poder militar, polític, ideològic, cultural, sobre un territori desfet per la guerra i la revolució. A la repressió política, social, laboral, cultural i lingüística, s'hi va afegir una salvatge i brutal revisió del passat republicà i catalanista del país: qui eren els responsables del desastre d'abril de 1931 o del 6 d'octubre de 1934? Qui havia estat còmplice necessari del crim de la revolució de l'estiu de 1936? En quin moment el país es va «extraviar» en els seus errors?
El franquisme català i els intel·lectuals que el sustentaven es van llançar a fer un judici polític i històric del catalanisme burgès, de les esquerres burgeses, que havien portat el país al desastre i a l'intent de separar-se d'Espanya. Alliberada «de la tragedia y la estupidez de los años rojos», la nova Catalunya es preparava per denunciar, i condemnar, la traïció de la burgesia catalanista i els seus còmplices. «Ha llegado España», amb totes les conseqüències i per quedar-se. I el país ho havia de saber.