Barcelona ·
El matrimoni de conveniència' que fa quatre anys va salvar' l'Avui a través de l'adquisició de Godó i Planeta -editora de La Razón- del 80% de les accions del rotatiu està desembocant en una delicada situació. A ningú se li escapa que els dos grans grups editorials no tenen interès ni confiança real en el projecte
de l'Avui i, de fet, la inestabilitat present al diari, que amb dos anys ha tingut tres directors diferents, no està ajudant a un mitjà que en un any, segons l'OJD, ha vist com la seva difusió descendia en un 14'6%. De fet, i segons les darreres dades de l'EGM, l'Avui és el diari menys llegit de les grans capçaleres de Catalunya -121.00 lectors- força per darrera de El Punt, que en té 172.000.
Godó i Planeta, de fet, van adquirir aquest mitjà més per tacticisme que per interès empresarial i, evidentment, no creuen en el projecte d'un diari que no pot permetre's decréixer més si vol continuar sent la referència nacional en paper. A una escalada tendència cap al liberalisme, s'hi han d'afegir els nombrosos canvis que han alterat el funcionament del diari. En aquest temps, la direcció de l'Avui ha comptat amb Vicent Sanchís, que va ser rellevat per Xavier Bosch el 5 de novembre del 2007. El periodista, però, va deixar el diari abans de complir un any al càrrec i en va agafar el timó, com a director en funcions, Toni Cruanyes, que recentment ha estat substituït per Carles Flo, encarregat de reestructurar i optimitzar els recursos del rotatiu i integrar les redaccions digitals i de paper. En aquest sentit, poc s'ha explicat el paper de Flo a la direcció, tot i que està acompanyat de noms de gran vàlua com Salvador Cot i David González.
D'altra banda, l'Institut Català de Finances, de la Generalitat, propietària del 20% d'accions restants tenia la intenció de sortir de l'accionarat abans del març d'aquest any, però amb el context actual, la situació s'allargarà.
Per acabar d'enterbolir el futur de l'Avui, plana sobre el diari l'ombra d'una futura edició en català de La Vanguardia. Quan aquest fet es produeixi, i tard o d'hora esdevindrà realitat, el grup Godó tindrà encara menys motius per tirar endavant el que ja és, a hores d'ara, una llosa. De fet, aquesta opció debilitaria molt més un Avui que Godó consideraria ja, no part del seu grup, sinó de la competència, fet que n'enfosquiria encara més les perspectives.
No tots els problemes, evidentment, venen de fora. L'Avui ha demostrat amb la seva edició digital que hi ha mercat per a la informació en català amb sensibilitat nacional, adquirint una gran xifra de visites en poc temps, però en un moment en què la premsa escrita d'arreu del món està amb crisi, ha de saber reinventar-se per créixer i convertir aquell diari que va néixer el 1976 en un potent mitjà català. De bons professionals en té, tan sols els cal treballar amb tranquil·litat, estabilitat i independència.
