Quan es té un càrrec de responsabilitat cal tenir conviccions i en el cas de Catalunya necessitem que els nostres governants creguin en la llengua, la cultura i el país. Fonamentalment el que passa amb el conseller d'Educació, Ernest Maragall, és que no creu en un model de construcció nacional, sinó més aviat creu en un model de país supeditat i assimilat a una Espanya progressista. Una Espanya que amb la tècnica constant i implacable del gota a gota ens està deixant morir. Esperem que , com a mínim, deixin que les generacions més grans no vegin el subtil i irresponsable genocidi que s'està fent al país.
Primer, fa uns mesos la seva manca de sensibilitat es va posar de manifest amb la tercera hora de llengua castellana, que calia que fos aplicada ràpidament per tal que uns pobres nois d'Olot ,que suposadament no sabien
parlar correctament el castellà, n'aprenguessin. Tot i que mai no ha mostrat, ni de bon tros, la mateixa preocupació pels centenars de milers de joves d'arreu del país que no saben expressar-se correctament en català.
I ara, quan ERC fent un "pressing" important ha aconseguit reconduir la primera Maragallada, tot i la disconformitat d'alguns sectors. Va el conseller i aprofitant el viatge a Finlàndia. Ai dels viatges dels consellers de la Generalitat! Ens torna a regalar amb una altra Maragallada; es tracta que els mitjans de comunicació públics catalans emetin les pel•lícules en versió original subtitulada al català. Encara rai que no ha proposat que ho fessin en castellà. I això, se suposa ho han de fer les televisions catalanes, afeblint d'aquesta manera la gran eina que ens queda de normalització lingüística. Evidentment totes les emissores privades i estatals que emeten en el nostre territori seguirien emetent en castellà, aconseguint minoritzar ,encara més, la presència de la nostra llengua als mitjans.
Però, no s'entén que el conseller faci una proposta d'aquestes característiques tenint en compte que des de fa molts anys TV3 ja emet en dual. Sistema que permet al televident escollir en quin idioma vol seguir el programa i que normalment ve acompanyada amb la possibilitat de subtítols en català. I que, a més a més, la TDT també permet, si els canals així ho volen, que s'esculli en quin idioma seguir l'emissió.
El que és evident que el futur de la nostra llengua no pot estar pendent de les Maragallades i que la persona que ha d'ocupar aquest càrrec ha de tenir clar que Catalunya no té un estat al darrera i que per tant no es pot cometre la frivolitat de comparar Catalunya amb Finlàndia. Catalunya el que té si de cas, és un estat a la contra, amb tots els seus mitjans i estructures corresponents. I d' això un conseller del nostre govern n'hauria de ser mol conscient abans de provocar nerviosisme i desestabilització en sectors com l'educatiu i el comunicatiu, tant importants per a la nostra nació.
