La secretaria de Comunicació del Govern i el departament del conseller primer van complint aquests dies part del programa fonamental de comunicació que van subscriure amb els acords del Tinell, fonamentalment promoguts per ERC. Fa uns dies, va ser el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies, i ara s’ha donat el tret de sortida al Baròmetr La secretaria de Comunicació del Govern i el departament del conseller primer van complint aquests dies part del programa fonamental de comunicació que van subscriure amb els acords del Tinell, fonamentalment promoguts per ERC. Fa uns dies, va ser el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies, i ara s’ha donat el tret de sortida al Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Aquesta iniciativa compta des del passat 28 de juny amb una aportació de 3,4 milions d’euros per part del Govern de la Generalitat, que permetrà donar impuls a aquest baròmetre fins el 2008. Ara, el Govern i la fundació privada Audiències de la Comunicació i la Cultura, han signat el conveni de collaboració per posar en marxa el baròmetre. A l’acte de signatura hi han participat el secretari general del conseller primer, Xavier Vendrell, el director de l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC), Xavier Marcé, i el vicepresident de la fundació privada Audiències de la Comunicació i la Cultura, Oriol Soler. El baròmetre és una eina pensada per a conèixer i apamar l’impacte dels mitjans de comunicació als Països Catalans. Oferirà la primera onada oficial durant el tercer quadrimestre del 2006, i a principis del 2007 es publicarà el primer informe anual. En total es realitzaran 39.154 entrevistes a 41 unitats territorials de Catalunya, el País Valencià i les Illes, tantes com fa l’EGM a nivell espanyol. Cada dos anys, l’estudi s’ampliarà a la Franja de Ponent, a Andorra i a la Catalunya Nord, amb una enquesta de 2.500 entrevistes. En total, s’oferiran dades de consum, de continguts culturals i mediàtics d’un mercat de 12 milions de persones. El camí per aconseguir l’impuls del Baròmetre ha estat difícil, no sols en el camp polític sinó en els entorns editorials acostumats a moure’s amb les dades de l’OJD i l’EGM, que no oferien unes dades creïbles a nivell català, i havien creat uns interessos moltes vegades inconfessables.
