Barcelona · Aquest és el resum de l'estudi que ha realitzat la Plataforma per la Llengua sobre l'estat del català i d'altres llengües amb semblant número de parlants al cinema. Amb aquest document -una comparativa de Catalunya amb diversos països amb un nombre semblant de parlants (Catalunya en té més de 9 milions) al continent europeu i al Quebec-, la Plataforma ha volgut respondre a aquells qui criticaven la ja aprovada Llei del Cinema català perquè pot suposar l'inici d'una protesta en cadena de moltes altres minories lingüístiques arreu d'Europa en reclamar la mateixa legislació pels seus pobles.

Segons el portaveu de la Plataforma, Martí Gasull, aquesta tesi és completament falsa: "El català no és el cap, és la cua. Totes les situacions lingüístiques comparables que analitza l'estudi arreu d'Europa demostren que el tema ha estat ben resolt, amb la idiosincràsia i especificitats de cada territori. El català és l'excepció". Gasull ja ha advertit que l'estudi s'enviarà a tots els diputats que han de votar la llei "per demostrar-los que no és res excepcional, és una llei normal si la comparem amb les legislacions europees", i per indicar-los quines són les condicions d'altres idiomes a les sales de cinema europees: l'estudi mostra com Eslovàquia, Lituània, Eslovènia i Estònia apliquen mesures específiques en el seu marc legal per afavorir les llengües pròpies, com a Finlàndia, la comunitat lingüística sueca (minoritària) té cinema en suec en les mateixes condicions que el cinema finès, i, per seguir amb més exemples, com les dobles subtitulacions són a l'ordre del dia a Suïssa (francès/alemany), Bèlgica (francès/flamenc), Finlàndia (finès/suec) o Letònia (letó/rus).

Malgrat aquest estudi, han estat molts els partits polítics de fora de Catalunya i d'aquí que s'han mostrat contraris a la Llei del Cinema català que intenta trencar amb la inèrcia del sistema franquista que encara s'aplicava a les sales de cinema catalanes (s'ha de recordar l'ínfim 2,7% de català a les grans pantalles davant el 89,3% de pel·lícules en llengua castellana): l'esperada negativa de Ciutadans i el Partit Popular (PP), i l'oposició de CiU, que la va qualificar, amb arguments iguals als espanyolistes, de norma "d'imposició del català".