Barcelona · Diu Joan Margarit que és un "error sistemàtic" vincular la poesia amb la literatura: "Jo em sento més proper a la música". Es pugui encabir o no al mateix sac, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha lliurat aquesta setmana el premi Jaume Fuster 2010 a un dels poetes que, com Margarit, ha destacat més a Catalunya: Màrius Sampere.

El guardó, que el concedeix l'associació des de fa 10 anys en reconeixement a la trajectòria global d'un escriptor o escriptora, li ha arribat a Sampere als 82 anys, una edat no gens estàtica pel poeta, en la qual Sampere continua encara exercitant allò que millor sap fer: escriure. Ja l'any passat Sampere va publicar la seva darrera obra, El gratacel (Meteora), amb la qual el poeta mostrava el seu perfil de narrador amb un recull de petits contes filosòfics ambientats en aquesta estructura d'edifici i amb la ironia com a fonament bàsic.

La seva trajectòria professional, però, està adobada de poesies i poemes, tots ells fills d'un pare autodidacta que s'ha esforçat des dels inicis -a la dècada dels seixanta-, a explicar la vida de la manera més sincera, en un esforç d'apropar-se cada cop a la comprensió de la realitat humana.

L'acte de proclama del guanyador del Jaume Fuster 2010 s'ha celebrat a l'Ateneu Barcelonès, on el poeta ha recordat que va conèixer Jaume Fuster personalment i on ha assegurat que aquest guardó és un premi "singular i significatiu" que "dóna sentit" a la seva vida. Per cloure l'acte, el guanyador del X premi Jaume Fuster ha recitat tres poemes significatius de la seva trajectòria: Com m'agrada, Quan i Mare no em renyis.