El govern del País Valencià ha iniciat des de fa uns mesos una intensa campanya davant les autoritats espanyoles i europees per netejar la mala imatge de la seva política territorial. Una política que, a més, ha motivat un seriós advertiment per part de les institucions comunitàries. El punt de partida de la campanya d’imatge fou la celebraci& El govern del País Valencià ha iniciat des de fa uns mesos una intensa campanya davant les autoritats espanyoles i europees per netejar la mala imatge de la seva política territorial. Una política que, a més, ha motivat un seriós advertiment per part de les institucions comunitàries. El punt de partida de la campanya d’imatge fou la celebració a València, aquesta primavera, d’un Congrés Internacional de Paisatge, la presentació del Reglament de Paisatge i l’anunci fet pel nou conseller de Territori i Vivenda, Esteban González Pons, de disposar abans de dos anys d’un Pla d’Acció Territorial del Paisatge que permeti protegir el territori superant el marc municipal.
L’últim episodi del successor de Rafael Blasco, però, l’hem conegut fa dues setmanes: pretén fer un gran pacte que conciliï el creixement urbanístic i la conservació del paisatge. Nou mesos abans de les eleccions autonòmiques al País Valencià. No obstant això, mentre la conselleria de Pons viatja arreu anunciant les noves mesures, la realitat al País Valencià és una altra. Hi ha una multitud d’exemples. Un d’ells és el municipi de la Romana (Vinalopó Mitjà), que amb diversos projectes urbanístics va esgotar el nou Pla General d’Ordenació Urbana només deu dies després de la seva entrada en vigor. O el futur “Manhatan” que es construirà a Cullera, just a la desembocadura del riu Xúquer. O la urbanització de la serra de la Rebegà, entre Benicàssim i Orpesa, fins ara intocada. I un llarguíssim etcètera.
Les bones intencions del nou conseller tampoc salven la millenària horta valenciana, que dia a dia va desapareixent sota el ciment. I esdevenen paper mullat davant de casos com la població d’Altea, on es va deixar que s’aprovessin 5.700 nous habitatges sense passar per Ple municipal. I davant del fet que el Govern manté un pla del litoral que no posa fre a la construcció a la costa i una Llei de camps de golf que promou aquest esport en un territori que li és impropi i que no reuneix les òptimes condicions ambientals per al seu desenvolupament. I davant del cas omís que ha fet el Govern Valencià a la demanda de canvis fet per la Unió Europea en la Llei Urbanística valenciana.
Exemples com aquests no donen la sensació que, més enllà de grans declaracions –sovint sense contingut-, s’estigui produint un gir real a la política territorial valenciana. Cadascú sap on més li estreny la sabata i ara sembla més aviat que el govern del País Valencià vulgui eliminar temporalment del debat electoral el tema de l’urbanisme, conscients de la creixent preocupació de la ciutadania per la destrucció irreversible del territori. I també demostrar a Europa el seu compromís amb la protecció del paisatge. En definitiva, Pons vol fer creure a tothom que, també en la política del territori, una bona capa tot ho tapa.
