El Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha decidit per primera vegada a presentar públicament un ampli retrat del país en matèria de medi ambient. Per fi. Fan molta falta referències oficials d’aquesta mena per avaluar el grau de progrés d’un país i fins ara a Catalunya no les teníem, o eren parcials. De la mateixa manera que El Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha decidit per primera vegada a presentar públicament un ampli retrat del país en matèria de medi ambient. Per fi. Fan molta falta referències oficials d’aquesta mena per avaluar el grau de progrés d’un país i fins ara a Catalunya no les teníem, o eren parcials. De la mateixa manera que és important saber quants cotxes o telèfons mòbils es venen a Catalunya, també ho és conèixer les hectàrees de sòl que s’urbanitzen o els camps de conreu que desapareixen perquè l’empobriment de la qualitat del paisatge també és un indicador del nivell de desenvolupament d’un país. L’Informe sobre medi ambient i Desenvolupament sostenible: Catalunya 2005, que és el nom de l’estudi, ha estat elaborat per la Fundació Fòrum Ambiental i pinta semàfors de color vermell, àmbar o verd segons el grau de la problemàtica ambiental que es detecta.
A tall d’exemple, l’informe constata que els espais protegits al Principat han augmentat fins a un 30% amb la proposta de Xarxa Natura 2000 i que la superfície cremada ha disminuït durant els últims quinze anys. Semàfor verd, per tant, als espais naturals. Ara bé, alerta que entre 1992 i 2002 la superfície urbanitzada a Catalunya ha crescut a un ritme 6 vegades més gran al de la població, o que el tipus de sòl que ha perdut més superfície ha estat el de conreu. O alerta amb semàfors vermells, també, que el creixement de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle està per sobre d’altres zones de l’Estat espanyol i que l’eficiència energètica disminueix perquè l’economia catalana cada cop necessita més energia per produir una unitat de PIB, la qual cosa es tradueix, al seu torn, en una pèrdua de competitivitat.
Catalunya ha estat durant molts anys un país capdavanter a Europa en el terreny econòmic, social i cultural. Això ha suposat en alguns casos renunciar a certa qualitat del medi ambient, si bé això s’ha anat corregint en els últims anys amb esforços fets per administracions, empreses i la societat civil recuperant nivells de qualitat ambiental per sobre d’altres zones de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. Tot i aquestes millores, l’alt grau d’ocupació del sòl a la costa, al Pirineu i a la Regió Metropolitana de Barcelona continua sent una de les principals assignatures pendents. De les dades com les que es reflecteixen en l’informe del Departament de Medi Ambient es desprèn que encara no ens hem pres seriosament el territori. I el que també ens ha de preocupar és que des de molts cercles -polítics, intellectuals, empresarials, etc- s’ha perdut el referent territorial que, juntament amb la llengua o la història, també ajuda a configurar la nostra identitat com a poble. Semàfor vermell, per tant, a la identitat territorial.