Durant les darreres setmanes, Catalunya ha viscut uns moments convulsos a nivell polític –que no fan més que augmentar la distància entre una ciutadania cada cop més desencisada i una classe política cada cop més desprestigiada, per mèrits propis, davant la societat–. En un moment com aquest, però, és important Durant les darreres setmanes, Catalunya ha viscut uns moments convulsos a nivell polític –que no fan més que augmentar la distància entre una ciutadania cada cop més desencisada i una classe política cada cop més desprestigiada, per mèrits propis, davant la societat–. En un moment com aquest, però, és important destacar una iniciativa com el primer Congrés del Món Rural, que durant més d’un any ha mobilitzat milers de persones arreu del nostre país amb l’objectiu de trobar solucions de futur per al món rural de Catalunya. Es tracta d’una problemàtica, molt difícil de resoldre, que no és endèmica de casa nostra. De fet, tots els Estats i regions de la Unió Europea tenen plantejat el dilema que representa el desenvolupament sostenible del món rural, la seva població i les principals activitats econòmiques que hi estan vinculades, com l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura. A Catalunya, l’àmbit territorial que podem considerar com a món rural representa pràcticament un 90% de la superfície del país, tot i que la major part de població està concentrada a la franja litoral i a les principals ciutats de l’interior. Però malgrat això, la gent que viu al món rural té la responsabilitat de gestionar amb un cost certament elevat un territori que proporciona uns serveis i béns dels quals la resta de la societat es beneficia a un cost sovint nul. Ens referim, per exemple, al paisatge, al proveïment de recursos hídrics, a la regulació de les condicions climàtiques i a la conservació del nostre valuós patrimoni natural.
És essencial, per tant, buscar les estratègies i les accions que permetin garantir un futur digne pel territori i la gent que viu a l’anomenat Món Rural, amb igualtat de serveis i qualitat de vida amb la població que viu al Món Urbà. I, al mateix temps, cal buscar els mecanismes per prestigiar –a nivell extern, però, a vegades, també a nivell intern- la societat rural i millorar la seva projecció davant de tota la població catalana. El repte és, realment, difícil d’afrontar de forma efectiva. Tant per les condicions pròpies del nostre país, cada cop més urbà (tant pel que fa al consum de recursos i territori com a l’actitud general de bona part de la població), com per la conjuntura internacional, en la qual el preu del combustible –fins ara molt per sota del seu cost real- ha permès importar productes agrícoles i ramaders a preus més baixos des de països situats a la riba sud de la Mediterrània o de l’altra punta del món.
En molts sentits no hi ha cap mena de dubte que ens acostem a un nou escenari a escala mundial. Per una banda, s’està observant un increment molt destacable en el preu del petroli, que pot posar en entredit el fenomen de globalització, fent augmentar de preu els productes que ara arriben al mercat procedents de països tercers a un preu molt per sota dels productes autòctons. De l’altra, la preocupació creixent de la població per la seguretat alimentària i per l’interès en disposar d’aliments de qualitat (tant des d’un punt de vista sanitari com gastronòmic). I, finalment, també s’incrementa la demanda social d’un paisatge de qualitat i –el què és molt important- d’una sèrie de béns i serveis que només pot garantir un món rural ben gestionat: recursos hídrics, reducció de la freqüència i la magnitud dels incendis forestals i de les inundacions, etc.
Aquest nou escenari constitueix un repte global per a tota la societat, però pot ser un aliat molt potent per aconseguir un desenvolupament sostenible del món rural del nostre país, reforçant el paper de l’agricultura i la ramaderia en el conjunt de l’economia i incrementant el valor estratègic dels sòls agrícoles del nostre país. En aquest sentit, i per acabar, això ens hauria de fer pensar en la necessitat de, un cop més, mirar el món amb una perspectiva del llarg termini i començar a establir estratègies de protecció d’aquest tipus de sòls davant de la urbanització i els fenòmens especulatius que està vivint el nostre país des de les darreres dècades.
