La setmana passada vam conèixer a través de l'Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE), un organisme assessor impulsat pel Ministeri de Medi Ambient espanyol, que el model urbanístic a la costa mediterrània –inclòs el Principat– és del tot insostenible, on un 34% del primer quilòmetre de costa ja està urbanitzat. A La setmana passada vam conèixer a través de l'Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE), un organisme assessor impulsat pel Ministeri de Medi Ambient espanyol, que el model urbanístic a la costa mediterrània –inclòs el Principat– és del tot insostenible, on un 34% del primer quilòmetre de costa ja està urbanitzat. Aquest percentatge és encara més alt a la Regió Metropolitana de Barcelona, on la urbanització ocupa la meitat del territori. Però l’OSE alerta de més aspectes que haurien de preocupar-nos. Diu, també, que l’agricultura continua perdent pes al Principat com a conseqüència de la pressió urbanística i industrial, que omple progressivament de ciment hectàrees de sòl que abans eren camps. Una altra de les alertes exposades és que l’any 2005 van construir-se a l’Estat espanyol més habitatges que la suma de tots els construïts al Regne Unit, Alemanya i França. Paradoxalment, tot i que l’Estat espanyol té el major número de vivendes per habitant d’Europa, l’accés a l’habitatge és notablement complicat.
L’endemà de fer-se públiques aquestes xifres, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va defensar que el litoral català no està saturat i que encara pot admetre 100.000 habitatges més. Va dir això al mateix temps que recordava que en els últims tres anys el Govern català ha esmerçat esforços per ordenar el creixement urbanístic en el conjunt del Principat amb l’elaboració de plans territorials (com el de l’Empordà, aprovat recentment) i plans directors, entre els quals destaca el Pla director del sistema costaner, aprovat el maig de 2005, que protegeix bona part dels espais no urbanitzables situats a menys de 500 metres de la línia de la costa (més de 23.500 hectàrees al llarg de tot el litoral del Principat, des de Portbou fins a Alcanar).
Els 100.000 nous habitatges que accepta Nadal, doncs, provenen dels milers d’hectàrees edificables previstes en els plans urbanístics vigents dels municipis de la costa. Són plans aprovats, en alguns casos, fa més de 20 anys, comptant amb la complicitat de governs d’anteriors de la Generalitat que han estat incapaços de contrarestar els desastrosos efectes urbanístics que ha comportat –i comporta– l’autonomia municipal en aquest camp. El Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, reconeixia també un dia després les xifres anunciades per Nadal i sortia al pas afirmant que l’única manera de rebaixar aquesta edificabilitat és comprant terrenys per evitar que s’hi edifiqui i, en aquest sentit, reclamava al Govern central la seva implicació aportant fons que ho facin possible.
Nadal té raó quan defensa que la construcció de 100.000 habitatges nous estan regulats per nous plans territorials i directors que eviten el descontrol urbanístic que ha imperat en les últimes dècades. Efectivament, els nous plans, elaborats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, posen ordre on fins ara no n’hi ha hagut i permeten creixements urbanístics molt més racionals dels que estàvem acostumats fins ara. Això explica, per exemple, que aquests plans siguin molt valorats i presos com a exemple per altres governs a l’Estat espanyol i fins i tot a Europa. Ara bé, la mateixa valentia que va mostrar Nadal el maig de l’any passat aprovant un pla que intenta frenar l’ocupació del litoral i evitar-hi més destrucció –amb l’oposició del potent sector de la construcció de Catalunya–, hauria de continuar mostrant ara l’executiu català fent un pas valent per evitar una major degradació d’un dels principals patrimonis paisatgístics del país, encara que això suposi haver d’indemnitzar per recuperar definitivament espais estratègics del nostre litoral encara amenaçats (en cap cas els costos d’indemnització igualen els de construcció de determinades infraestructures viàries amb funcionalitats dubtoses).
L’informe de l’OSE, avalat pel ministeri de Medi Ambient, posa ara el litoral català al punt de mira d’Europa, tot alertant que tenim un litoral saturat d’edificis, xalets dispersos, polígons industrials i infraestructures com a conseqüència d’un model de desenvolupament insostenible. El que és més trist és que pugui arribar a comparar–se el litoral de Catalunya amb el del País Valencia o Múrcia, on el mal és molt major i els governs respectius no s’esforcen per posar-hi fre, ben al contrari. Prenem nota i actuem en conseqüència.