Fa uns mesos, Francesc Puigpelat ens descobria, a través d’un article publicat al diari Avui (edició del 08-05-2006), les especulacions del científic nordamericà David Dietz sobre el futur de l’energia nuclear. Tal i com recull Puigpelat en el seu article, cal atribuir a aquest científic les frases següents: “Viatjarem en cotxe tot l’ Fa uns mesos, Francesc Puigpelat ens descobria, a través d’un article publicat al diari Avui (edició del 08-05-2006), les especulacions del científic nordamericà David Dietz sobre el futur de l’energia nuclear. Tal i com recull Puigpelat en el seu article, cal atribuir a aquest científic les frases següents: “Viatjarem en cotxe tot l’any amb una càpsula d’energia nuclear de la mida d’una píndola de vitamines al dipòsit” i “s’han acabat els dies que les nacions anaven a la guerra pel petroli”. Era l’any 1954.
No sabem si David Dietz va rectificar, amb posterioritat, les seves previsions. El cas és, però, que 52 anys després de fer-les, aquestes no s’han acomplert i que estem immersos una crisi energètica de conseqüències greus pel model de desenvolupament que hem conegut durant les darreres dècades a la major part del món occidental. Però no només això: el consum massiu de combustibles fòssils i les emissions de CO2 i altres gasos amb efecte d’hivernacle que això provoca estan contribuint a accelerar el canvi climàtic (amb conseqüències importants a nivell econòmic, social i ambiental a escala planetària, que a poc es van coneixent).
La situació és greu. El preu del petroli continua pujant cada dia, en bona part a causa d’esdeveniments geopolítics que s’escapen al control dels països productors integrats a l’OPEP, però també a l’efecte dels especuladors que controlen els mercats. No cal passar per alt, però –i sobretot– un fet de caràcter estructural que pot ser clau en la crisi energètica i, de retruc, econòmica, social i ambiental del nostre model de desenvolupament: l’esgotament de les reserves de petroli.
És ben cert que aquest darrer punt ha generat i continua generant molta literatura i molta controvèrsia entre experts, institucions de recerca, empreses petrolíferes i alguns governs, però alguns articles ben documentats exposen amb claredat l’assoliment, en molts països productors de petroli, del temut “peak oil”. Això ja ha fet que alguns governs hagin començat a elaborar estratègies d’adaptació a aquesta situació, tant a nivell econòmic com a nivell social (per l’encariment dels preus dels productes, els efectes de la possible crisi econòmica sobre l’ocupació, la dispersió de la població en el territori, que requereix del vehicle privat per desplaçar-se per realitzar gairebé qualsevol activitat que hagi de realitzar, etc.).
Caldrà observar amb cura l’evolució de les reserves i els preus dels combustibles fòssils, però seria bo que els Governs tinguessin la visió d’anticipar-se a la/les possible/s crisi/s que puguin derivar-se d’aquesta situació i elaborin estratègies de prevenció i mitigació dels efectes. Aquestes estratègies passarien, entre altres, per l’estalvi energètic (a nivell domèstic però també com a conseqüència del model d’urbanització del territori), l’eficiència energètica, l’ús de fonts d’energia renovables i, malgrat tots els peròs, l’ús de l’energia nuclear.
