"No només me pensi que cap galera ni cap atre vaixell gosarà anar per mar sense l'ensenya del rei d'Aragó (...), sinó que no crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua, per mostrar guiatge des meu noble senyor, el rei d'Aragó i de Sicília."Aquesta cèlebre afirmació, que Ra "No només me pensi que cap galera ni cap atre vaixell gosarà anar per mar sense l'ensenya del rei d'Aragó (...), sinó que no crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua, per mostrar guiatge des meu noble senyor, el rei d'Aragó i de Sicília."Aquesta cèlebre afirmació, que Ramon Muntaner, el gran cronista de l’expansió de la corona catalano-aragonesa pel Mediterrani, atribueix a l’almirall Roger de Llúria, sembla que hagi quedat gravada en l’imaginari col.lectiu del nostre petit país. És, potser, per això que els catalans i catalanes de bé ens hem llençat a la mar, per recuperar el domini naval de la Mediterrània que tinguérem antany.
Així és, en efecte. Potser per voluntat de recuperar aquesta memòria històrica, o per intentar superar l’efecte de la Copa Amèrica a la nostra germana ciutat de València o, qui sap, per començar a posar les bases de la futura flota naval catalana que una futura Constitució espanyola ens permetrà tenir –d’aquí a cent o cent cinquanta anys, és clar-. El cas és que obeint a aquesta clamorosa demanda de la societat catalana, el nostre Govern –a través del departament de Polítiques Territorial i Obres Públiques- ha fet públic un document on manifesta la seva intenció d’incrementar l’oferta d’amarratges per a la nàutica esportiva en prop de 6.000 places. Per fer-ho s’està elaborant el Pla de Ports de Catalunya 2006-2015, que ens permetrà –afortunadament, ai làs- fer compatible un ús portuari racional de la nostra ocupada, encimentada i massificada costa amb la preservació de la dinàmica litoral. Una costa, malgrat tot, on segons el conseller Nadal, encara hi caben 100.000 nous habitatges.
A banda dels punts esmentats anteriorment –la recuperació del domini naval català (al nostre país ja hi ha prop de 50.000 embarcacions esportives matriculades), la competència amb la Copa Amèrica i la preparació de les bases de la futura flota naval nacional catalana-, aquesta mesura s’ha d’entendre com un tribut al president Macià. Un tribut que ha consistit en actualitzar el tòpic de la caseta i l’hortet. Ara que cada vegada és més difícil garantir que cada català tingui la seva caseta... i ni tant sols el seu piset, almenys no se’ns podrà negar disposar de la nostra barqueta i el nostre petit amarrador a primera línia de mar.
Gràcies, doncs, per la iniciativa. Seria bo, però, començar a pensar si la nostra costa –la nostra maltractada costa- pot continuar assumint més ports esportius i amarradors. I si la nostra franja litoral pot omplir-se de marines seques, pàrquings de barques i barquetes dels nostres ciutadans. Si és que sí, potser caldrà començar a dubtar de la consistència de les polítiques de paisatge, de limitació de la construcció a la costa i de protecció d’indrets emblemàtics... o no.
