Barcelona · A l'imperio li'n dirien me crecen los enanos. Efectivament, a l'Estat espanyol l'efecte búmerang com a conseqüència de negar la pròpia existència de les nacions sense estat presents al seu interior ja fa temps que ha començat, i augmenta amb el pas del temps a un ritme cada cop més incontrolable.

Aquesta setmana a Galícia, absolutament tintada de blau per les darreres eleccions del mes d'octubre, s'ha deixat sentir la veu d'unes dues-centes personalitats del món de la cultura i la societat del territori a favor del dret a decidir de Catalunya. Més de 200 professionals gallecs han signat un manifest amb el qual expressen allò que arreu del món és una realitat política i una obvietat democràtica: el dret a decidir de tots els pobles.
S'està patint una involució democràtica impulsada per crides a reprimir l'expressió de la voluntat de la societat catalana"
El text defensa que les nacions que hi ha a l'estat espanyol estan "plenament legitimades" per emprendre el camí del dret de decidir i denuncia que la via del "reconeixement plurinacional de l'estat s'ha exhaurit". Els signants alerten, finalment, que a l'Estat s'està patint una involució democràtica impulsada per crides a "reprimir l'expressió de la voluntat de la societat catalana".

Alguns dels signants del manifest són Ana Miranda (eurodiputada del BNG), Belén Quintáns (productora de teatre), Carlos Taibo (professor), Cesáreo Sánchez Iglesias (poeta), Dionisio Pereira (historiador), Elvira Souto (activista), Francisco Pillado (editor), Henrique Harguindey (traductor), Lois Diéguez (escriptor), Luís Bará (professor i regidor), Manuel Mera (sindicalista), Manuel Monge (sociòleg), Marga Romero (escriptora), Marta Dacosta (escriptora i sindicalista), Néstor Rego (professor), Rafa Vilar (escriptor), Teresa Moure (professora), Uxío-Breogán Diéguez (historiador), Xabier Queiruga (editor) i Xoán Carlos Garrido (professor), entre d'altres.