Els directius de ‘la Caixa’ tenen necessitat de fer-se perdonar. Ser catalans no ajuda a fer negocis per les Espanyes. De poc serveix patrocinar la selecció espanyola de futbol, essent-ne el soci col·laborador exclusiu en l’àmbit financer. Ara, la divisió juvenil de l’entiat, lkxa, ha iniciat una gira de concerts per tot l’Estat per vendre un missatge suposadament fresc i captar nous clients, amb les actuacions de grups tant representatius de l’Espanya plural com són Dover, La Oreja de Van Gogh i Coti. Els directius de l’entitat poden al·legar que els tres grups són els caps de cartell de la música que actualment es fa a l’Estat i que, per tant, és la música que agrada avui en dia. Poden al·legar que és una estratègia de màrqueting per atraure nous clients: en comptes de rebaixar les draconianes condicions que estableix l’entitat per concedir hipoteques, organitzem un concert multitudinari perquè els joves s’oblidin d’aquestes cabòries. Fins i tot poden al·legar que és part de la seva Obra Social. Però després del fracàs de l’opa de Gas Natural, queda lleig, per a l’ampli sector de clients que ‘la Caixa’ encara conserva a Catalunya, veure com una entitat erigida amb els diners de molts nacionalistes, que no es gasta mai ni un duro per afavorir cap de les indústries culturals catalanes, ara programa una sèrie de macroconcerts que l’equiparen a les espanyolíssimes Giras Movistar. Quants festivals de música, no ja en català, sinó feta a Catalunya, ha promocionat ‘la Caixa’? Per què els grups catalans no poden gaudir d’altaveus tant notables com el que es brinda a Dover, La Oreja de Van Gogh i Coti? Per què l’entitat posa mil i un problemes per vendre entrades a través del ServiCaixa a multitud de concerts i festivals que s’organitzen arreu dels Països Catalans? Preguntes sense resposta que fan bona la dita ‘cornuts i pagar el beure’, tot i que en aquest cas transmutat en ‘cornuts i pagar la festa’.