Els productors d'arròs catalans no creuen oportú etiquetar en la llengua del país, ni per atendre el seu mercat, ni per complir la legalitat vigent. Tant l'emblemàtic productor Nomen, com dues de les principals cooperatives Arrossaires del Delta de l’Ebre i Càmara Arrossera del Montsià, ignoren completament el català en l'etiquetatge dels seus productes de gran consum, segons un estudi fet públic per la Plataforma per la Llengua. No passa el mateix amb els arrossos de marca blanca, ja siguin de Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorlidiscau o El Corte Inglés. La Plataforma per la Llengua, en l'estudi La llengua catalana en l’etiquetatge dels arrossos catalans, avalua la situació del català en l’etiquetatge dels arrossos catalans distribuïts en l’àmbit territorial sota administració de la Generalitat de Catalunya, deixant de banda d'altres zones del país on el conreu de l'arròs també és molt important, com l’Albufera de València, la Plana del Rosselló, o s’Albufera de Mallorca.

L'estudi constata quin és el grau d'acompliment de l’article 34.2 de la Llei 1/1998 en els productes distingits amb el segell de Denominació d’Origen Protegida Arròs del Delta de l’Ebre o el segell de qualitat ecològica CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), que obliga les empreses que distribueixen aquests productes a Catalunya d’etiquetar com a mínim en català. En aquest punt, tots els productors de marca blanca trobats en l’estudi acompleixen la llei, només Alcampo té productes amb DO Delta de l’Ebre distribuïts il·legalment. La resta –fins i tot els productors no catalans– acompleixen la llei estrictament. Aquest és el cas per exemple de Bonpreu, Caprabo, Condis i El Corte Inglés. En canvi, tots els productes de gran consum de la Càmara Arrossera del Montsià i Arrossaires del Delta de l’Ebre, i de manera més significativa les marques Montsià i Bayo, no acompleixen els requisits de la legislació.