A hores d’ara ja deuen quedar pocs organismes, entitats, federacions o partits polítics mínimament relacionats amb el país que no s’hagin posicionat públicament en relació al partit amistós de futbol que tenien previst jugar les seleccions dels Estats Units i Catalunya el proper 14 d’octubre a Barcelona. Majoritàriament, les mostres han estat de suport a que es jugui el partit. Mentre, la Real Federación Española i, evidentment, la caverna mediàtica, continuen aguantant impertèrrites uns arguments indefensables des del punt de vista democràtic. Els afectats de debò, americans i catalans, volen que el partit es jugui. Ara, a les opinions favorables a que es disputi l’encontre, s’hi ha d’afegir la de les joventuts del Partit Demòcrata dels Estats Units.
Gràcies a les relacions que aquestes mantenen des de fa uns tres anys amb la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), els nord americans han cregut convenient de sortir al pas i demanar a la RFEF que permeti el partit. Segons explica el portaveu de les JNC, Jordi Cuminal, a Tribuna Catalana “els americans no entenen que pugui haver-hi una oposició a l’acord entre dos clubs privats”.
A la nota conjunta que han emès les dues organitzacions es considera “molt positiu el fet que dues nacions com Catalunya i els Estats Units es puguin enfrontar en competicions esportives” i es rebutja la decisió de la federació espanyola. Així mateix, s’emplaça els clubs catalans presents dins la RFEF a fer tot el possible per a que aquest partit es pugui realitzar i, finalment, s’anima la federació catalana a “obviar la decisió presa per la RFEF, la qual no té jurisdicció per a decidir sobre aquest partit”.
Amb tot, la federació nord americana ja ha avançat que no jugarà si no arriba el permís de l’espanyola, cosa que dóna feina a les joventuts del Partit Demòcrata. No s’entendria, si no, que des dels Estats Units s’animés els clubs catalans a desobeir la RFEF i no es fes res en relació amb la federació nord americana, quan ha quedat clar que si aquesta vol, el partit es juga. Això sí, cal assumir riscos, com el d’un conflicte amb la FIFA, i no sembla que s’hi estigui disposat.
D’altra banda, qui també ha intervingut en el conflicte és La Caixa. Així ho ha assegurat el director general de l’entitat, Joan Maria Nin, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Nin ha dit que ja s’havien fet gestions en aquest assumpte, però s’ha negat a revel.lar en quin sentit. Les presses que va tenir La Caixa a l’hora de patrocinar l’equip espanyol quan els catalans passaven per mals moments d’imatge a Espanya arran de la negociació de l’Estatut no auguren pas massa bones intencions. També és cert, però, que de ser així no caldria cap intervenció de l’entitat financera, perquè la RFEF no dóna el seu braç a tòrcer. Serà que l’objectiu de la Caixa en tot això és, com sempre, no sortir-ne escaldada i poder mantenir els dos patrocinis, el de la catalana o el de l’espanyola?
