"Em van escampar vaselina i em van introduir un pal", ha relatat Beatriz Etxebarria, una dels quatre detinguts en la darrera operació "anti-ETA". Grande Marlaska els va negar l'aplicació del protocol per evitar tortures.
Els darrers dies, els mitjans de comunicació van informar de la detenció de quatre presumptes membres d'ETA a qui es va aplicar la llei antiterrorista i van estar incomunicats a mans de la guàrdia civil. Mentre diaris, ràdios i televisions reproduïen la satisfacció d'Alfredo Pérez Rubalcaba pel nou èxit policial contra ETA (la presumpció d'innocència no existeix en aquests casos), els quatre joves detinguts, dues parelles, estaven vivint una situació força diferent a la caserna de Tres Cantos.
Les denúncies dels detinguts un cop han passat a la presó de Soto del Real no deixen de ser, per repetitives, més que esgarrifoses. Especialment, quan la majoria de mitjans prefereixen mirar cap a una altra banda davant aquesta sistemàtica vulneració dels drets humans, i s'han dedicat a reproduir els grans atemptats que suposadament planejava ETA convenientment filtrats per tal desviar l'atenció.
Beatriz Etxebarria, Iñigo Zapirain, Daniel Pastor i Lorena López són les darreres víctimes d'aquest joc brut. Acusats d'integració a banda terrorista, van ser detinguts i portats a la caserna de Tres Cantos. El seu advocat va demanar l'aplicació de l'Habeas Corpus i del protocol per evitar tortures, però el jutge encarregat de l'operació, Fernando Grande Marlaska, va denegar la petició (un fet habitual).
Etxebarria ha denunciat que va ser violada analment amb un pal. La detinguda ha afirmat, també, que la van posar despullada en un tamboret i que, a més de l'agressió sexual, li van tirar aigua freda i l'amenaçaven amb sorolls que semblaven elèctrodes (els detinguts, segons el seu relat, van tenir els ulls tapats en tot moment). Tant Etxebarria com Zapirain han explicat també que els van aplicar la bossa per tal de provocar-los l'asfíxia, i tant ells com Pastor han coincidit en denunciar les amenaces que haurien rebut sobre membres de la seva família i sobre el fet que no sortirien vius d'aquell lloc.
A més, segons el seu relat, tots ells estaven en sales molt properes, fet que els obligava a sentir els crits, plors i vòmits de la resta. Un dels detinguts, Pastor, va arribar a autolesionar-se donant-se cops contra la paret i va haver de ser traslladat a l'hospital.
De nou, la resposta a aquestes denúncies serà que formen part d'una estratègia d'ETA. De ser així, una simple càmera a la caserna on van restar incomunicats tiraria per terra les declaracions, però curiosament, no n'hi havia. Serà la crisi...
