L'audiència nacional està vivint un dels capítols més paradigmàtics de l'excepcionalitat jurídica que representa aquest tribunal hereu del franquisme. Vuit abertzales s'enfronten a una pena de deu anys de presó sota l'acusació de voler reconstruir Batasuna després de la seva il·legalització a través de l'anomenat "grup Bateragune". Segons els fiscal del cas, la tasca de Bateragune era "l'acumulació de forces per a la construcció nacional a través d'un pol sobiranista subordinat als objectius i mètodes d'ETA".

La paradoxa del cas és que, en realitat, Otegi i la resta d'acusats estaven plantant la llavor que ha desembocat en l'aposta inequívoca de l'esquerra abertzale per les vies exclusivament pacífiques i democràtiques, condemnant qualsevol violència, ETA inclosa. Una estratègia que pot portar a Euskal Herria a superar d'una vegada per totes el conflicte polític i, per tant, a fer desaparèixer la violència.

Els acusats al judici, a més d'Otegi i Rafa Díez, són Amaia Esnal, Sonia Jacinto, Txelui Moreno, Arkaitz Rodríguez, Mañel Serra i Miren Zabaleta. Rodríguez i Díez han estat els primers en declarar, i aquesta tarda ha estat el torn d'Arnaldo Otegi. El dirigent abertzale ha respost a les preguntes de la fiscalia i ha marcat com mai distàncies entre la seva aposta i la d'ETA.

En un al·legat inequívoc contra l'ús de la violència, el dirigent abertzale, empresonat des que va ser detingut el 13 d'octubre del 2009, ha  reconegut que al llarg de la seva trajectòria política ell mateix havia assumit la validesa de la lluita armada, i ha dit que va ser després de l'atemptat de la T-4, en què van morir dues persones, i la posterior ruptura del procés de pau, quan va començar a reflexionar sobre el canvi estratègic de l'esquerra abertzale.
"ETA pensava que era possible acumular forces mantenint la lluita armada, i nosaltres no"
Així doncs, el dirigent ha explicat que "la utilització de la violència o la seva amenaça en conflictes polítics, en comptes de solucionar els problemes, els enquista", i ha assegurat que el que ell i l'esquerra abertzale defensen és "radicalment el contrari" que ETA i que són dues posicions "oposades". "Estem en una altra estratègia", ha conclòs.

En la mateixa línia, Otegi ha afirmat que "ETA pensava que era possible acumular forces mantenint la lluita armada, i nosaltres no". "No hi ha compatibilitat en la fase que hem iniciat i la lluita armada", ha afegit. És per això que ha sentenciat que "si apostar per una estratègia pacífica i democràtica és delicte, som culpables; sinó, som innocents".

D'altra banda, també ha criticat la insistència a mantenir viva la violència des de certs sectors justament quan hi ha un alto el foc d'ETA -que, aquest cop si, podria desembocar en el seu final definitiu-, ha desaparegut la 'kale borroka' i l'impost revolucionari. "Per què n'estan parlant tota l'estona [de la violència]? Per què ara han de posar arguments polítics sobre la taula", ha respost, per concloure que "els sectors que no tenen arguments polítics necessiten que la violència continuï".

Solidaritat des de Catalunya
Davant l'inici del judici, ja han aparegut les primeres mostres de solidaritat catalana, a través d'un manifest que lamenta la "flagrant violació dels drets humans" que suposa el judici, que "li confereix una extrema gravetat des del punt de vista democràtic". El text, en què ja s'hi ha adherit Josep-Lluís Carod-Rovira, Gemma Calvet, Vicent Partal o Josep Maria Terricabras, entre d'altres, aposta per "posar fi als judicis" polítics.