Aquest dissabte, coincidint amb el 76è aniversari de la proclamació de la II República, se celebra a la Colònia Güell un homenatge a un patriota amb majúscules. Es tracta de Jaume Martínez Vendrell (1915-1989), un home la vida del qual no s’entén sense l’activisme compromès en tot moment. Fos l’època que fos i per molt adverses que fossin les circumstàncies, Martínez Vendrell se la jugava per allò que creia, un país lliure.
Ja de ben jove va militar al grup Nosaltres Sols! I durant la guerra va participar voluntàriament en el desembarcament a Mallorca enquadrat amb les milícies d’Estat Català. Les fermes conviccions que tenia el portaven a intentar-ho tot, a no donar res per perdut. Així, es va evadir quan va ser fet presoner durant la guerra i es va escapar també del camp de concentració de Sant Cebrià un cop acabada. Però en lloc de buscar-se la vida per França va establir de nou contacte amb els seus companys per començar a configurar la resistència. Així, retorna clandestinament a Catalunya i participa en la formalització del Front Nacional de Catalunya el 1940 a París, organització en què més tard es faria càrrec de l’aparell militar. Intensament actiu també amb la resistència francesa als nazis, encara tenia gosadies com penjar senyeres al port de Barcelona o a la Sagrada Família, en la fase més dura del règim franquista.
Detingut i empresonat del 1946 al 1952, es reincorpora al FNC fins el 1965. Poc després, i per encàrrec de Batista i Roca, engega de nou una organització armada per lluitar per l’alliberament de Catalunya, i els 1974 s’encarrega de preparar els elements de l?Exèrcit Popular Català (EPOCA). El 1979, ja amb 64 anys, és de detingut novament, fins el 1980. L’any següent torna a ser condemnat però es troba a l’exili. Finalment, es presenta voluntàriament a l’Audiencia Nacional de Madrid el 1988 i el reclouen altra vegada, ja fins la seva mort el 26 de novembre de 1989. L’acte d’homenatge tindrà lloc al carrer Claudi Güell a dos quarts de dotze del migdia.
