Els màxims responsables de política lingüística dels governs català, basc i gallec han signat aquesta setmana el primer conveni entre les tres comunitats que ha de servir per impulsar projectes i actuacions de cara a una equiparació social entre les llengües. La idea és combatre la desigualtat que separa el català, el basc i el gallec del castellà. Així, s’exigeix al govern de Madrid que assumeixi el caràcter plurilingüe de l’Estat i utilitzi aquests idiomes a les institucions i empreses públiques. L’acord, que tindrà una durada de tres anys, està orientat a que s’emprin també les llengües que no són el castellà al Congrés, al Senat i a l’Administració de Justícia, així com en organismes i serveis públics oficials com Correus, Renfe i mitjans de comunicació públics d’àmbit estatal com RTVE.
De tots els àmbits, però, el que potser destaca més el de l’ensenyament. Es fomentaran accions conjuntes per a que el govern espanyol inclogui, almenys en l’educació no universitària obligatòria de les zones castellanes, nocions bàsiques de les altres llengües, així com elements de la història i la cultura de les comunitats amb llengües minoritàries. El conveni preveu també adoptar mesures per incrementar la presència del català, l’euskera i el gallec més enllà de les fronteres espanyoles i per a que la Unió Europea porti a terme accions per protegir i promoure l’ús d’aquests idiomes.
En definitiva, objectius ambiciosos que caldrà veure com es materialitzen i com s’hi treballa, si és que hi ha la possibilitat de fer-ho mentre es jugui en el tauler que no és ni serà com el de Suïssa. Esperem que no acabi com una altra mostra recent d’ingenuïtat, la que vuit eurodiputats catalans han ofert en voler que la UE els escoltés en la seva llengua i fer la demanda només en català -sense cap traducció adjunta- quan aquesta llengua no és oficial a la institució comunitària. Accions que estan molt bé per la foto, però potser és hora de començar a pensar en resultats i estratègies.