Climent Garau ha estat un referent de la construcció nacional de les IIles Balears, les seves institucions i la seva cultura. En plena clandenistitat i en la lluita contra el franquisme el vaig conèixer personalment i vàrem col.laborar de forma estreta en la construcció d'estructures de sensibilització nacional a través de diverses publicacions i iniciatives.
Barcelona ·
Sempre va tenir clar la realita Mallorquina però també la seva estimació per Catalunya i el conjunt dels Països Catalans.
Segur que sense Climent Garau no s'entendrien moviments i organitzacions actuals com l'Obra Cultural Balear o el Grup Blamnquerna del qual n'han sortit durant dècades molts dels quadres que avui confeccionen la sòlida realitat política de les Illes. Climent Garau va ser el meu referent i com a mig mallorquí que sóc em va donar conciència de la realitat diferenciada de la comunitat de les Illes en el si de la nació catalana. Garau ha deixat deixebles i aquesta és la seva gran herència. Descansi en pau patriota dels Països Catalans.
Miquel Sellarès
A continuació reproduïm la notícia del diari de Balears que parla de la seva figura i la seva defunció:
La matinada d'aquest dissabte 29 d'agost, ha mort Climent Garau i Abona a Bunyola, a l'edat de 90 anys. Climent Garau era farmacèutic, analista clínic, activista cultural i polític. Va néixer al far de la Riba (Palma). Era l'únic fill de Miquel Garau Massanet, enginyer tèxtil, natural de Capdepera, i d'Antònia Arbona Colom. El pare feia classes de matemàtiques a una acadèmia a Palma. Va estar casat amb Camila Blanes amb qui varen tenir una filla, Mercè, i de dos fills, Miquel i Ferran.
Climent Garau va tenir una intensa vida professional i també política. Va fundar diversos partits nacionalistes durant la Transició i va ser militant destacat del PSM. També va ser President de l'Obra Cultural Balear i fundà el Grup Blanquerna. Els darrers anys havia rebut homenatges i havia estat distingit amb diversos guardons com el Premi Ramon Llull del Govern o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Una intensa vida de compromís
Garau va fer Fa el curs d'ingrés al batxillerat a l'Institut de Palma poc abans de l'inici de la Guerra Civil, però no el pogué cursar fins que va acabar la guerra. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona (1951) i s'especialitzà en bramatologia i microbiologia a la Universitat de Madrid (1961). El juny de 1962 fundà el Centre d'Anàlisis Biològiques.
El 1965 es va associar a l'Obra Cultural Balear de la mà Pau Alcover de Haro, fill de Joan Alcover. El 1970 el mateix Pau Alcover de Haro, el proposà com a president i resultà elegit. Ocupà la presidència de l'Entitat durant dos mandats tot al llarg del període 1970-1976. va ser el segon president de l'entitat. Durant el seu mandat, l'entitat incrementà el nombre de socis i de les activitats que desenvolupà.
El 1975 fundà el partit ANAM (Aliança Nacional Mallorquina) i el Grup Autonomista i Socialista de les Illes (1976). Després s'incorpora al Partit Nacionalista de Mallorca, fundat per Josep Melià Pericàs. En el marc de la coalició electoral Unió Autonomista, encapçalà la llista d'aquesta formació al Senat a les eleccions generals del 1977. Finalment, s'afilià al PSM que el presentà a les eleccions generals de 1982. En cap de les dues ocasions sortí elegit.
El 1982 va vendre la farmàcia que tenia a Bunyola des de 1952. Havia decidit dedicar-se a les anàlisis clíniques plenament. El 1985 fundà i presidí el Grup Blanquerna, dedicat a l'estudi de la realitat cultural i nacional de Mallorca. El 2008 es publicà el llibre "Climent Garau, un fil de memòria", anàlisi i descripció de la seva biografia completa a càrrec de Jaume Mateu i Martí. El 2011 publicà el llibre "De prop i d'enfora", de caràcter autobiogràfic.
El 29 de desembre de 2008 rebé un homenatge al Teatre Principal de Palma organitzat per l'OCB el Grup Blanquerna i la Fundació Llull. Va rebre el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2000) i la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya (2003). El 2010 rebé el Premi Cap Vermell, de Capdepera. El març del 2012 va ser un dels signants del manifest "Crida ciutadana per la llengua", promoguda per l'Obra Cultural Balear i que va donar pas a la gran manifestació "Sí a la Llengua".