A Ribesaltes (Rosselló), el Govern francès hi havia començat a construir els barracons del que havia de ser un campament militar; aviat, però, el 1939, hi van ser tancats els exiliats republicans espanyols i sud-catalans, en condicions infrahumanes i tractats com si fossin enemics. Durant el règim de Vichy (1940-1944), el 26 d’agost de 1942, el camp de Ribesaltes va esdevenir Centre Nacional de Reunió d’Israelites per a tot el sud de França, i així, fou, igual com el camp de Drancy, un lloc on tancar-hi jueus per enviar-los després als camps d’extermini nazis. Després de l’alliberament de França, a Ribesaltes s’hi van tancar presoners de guerra alemanys, en les mateixes condicions infrahumanes habituals en aquest camp de sotmetre els interns a fam, tortures i injúries com ara que els vigilants llencessin una ceba crua per sobre dels filats cridant als reclusos: Teniu gana? Mengeu.
Posteriorment, al camp de Ribesaltes hi foren reclosos algerians sospitosos de simpatitzar amb el moviment independentista FLN i, encara avui dia, a Ribesaltes s’hi internen immigrants clandestins. El 8 de maig de 1997, L’Indépendant, el diari de Perpinyà, informà que s’havien trobat llençats en una paperera els arxius del camp de Ribesaltes, molts dels quals eren fitxes de jueus; aquesta notícia provocà un gran escàndol polític a la Catalunya Nord, amb un dur enfrontament entre l’alcalde de Perpinyà Joan Pau Alduy i el prefecte Bernard Bonnet.
Per saber-ne més: Duran, Marc: França contra els catalans: l’afer Bonnet. Barcelona, Llibres de l’Índex, 2001 Xavier Deulonder / Amb la col•laboració de Tribuna Catalana i ACCAT