El 828, per la seva l’eficaç actuació contra la revolta d’Aisó, l’emperador franc Lluís el Pietós va recompensar Bernat de Septimània, nomenat comte de Girona i Barcelona el 825, concedint-li, a més, els comtats de Narbona, Besiers, Agde, Magalona i Nimes. Bernat de Septimània assolí influència a la cort, on conegué l’emperadriu Judit; ara bé, la posició de Bernat va esfondrar-se quan Lotari, fill de Lluís el Pietós i fillastre de Judit, va acusar l’emperadriu de cometre adulteri amb el comte. Aleshores, Bernat es retirà als seus comtats administrats durant la seva absència pel seu germà Gaucelm de Rosselló. El 832, Bernat i Gaucelm s’uniren a la revolta del rei Pepí I d’Aquitània contra el seu pare, Lluís el Pietós; per això, l’emperador els va destituir de tots els seus càrrecs, que passaren al noble Berenguer de Tolosa. Tanmateix, a la mort de Berenguer (835), Bernat, que havia recuperat el favor imperial, aconseguí recuperar els seus antics comtats i, a més, rebé el comtat de Tolosa. A la mort de Lluís el Pietós (840), esclataren guerres entre els seus fills i néts pel repartiment de l’Imperi; en aquests conflictes, Bernat s’alià amb Pepí II d’Aquitània, mentre que els bel•lònides, facció contrària a Bernat, donà suport a Carles el Calb, qui, el 844, s’apoderà de Tolosa i féu executar Bernat. Aleshores, Carles el Calb concedí els comtats de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona al bel•lònida Sunifred comte d’Urgell-Cerdanya, pare de Guifré el Pilós.