Alfons XIII mostrà, des del primer moment, la seva voluntat de no sotmetre’s a les limitacions constitucionals, d’encomanar el govern a polítics addictes i d’afavorir les prerrogatives de l’exèrcit. Va ser objecte d’un atemptat sagnant en la desfilada del seu casament; aprovà la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) mentre que, simultàniament, es llançava a la guerra colonial al Rif, al nord del Marroc i buscà conscientment el fraccionament del partit conservador fins que aquest s’escindí.
En acabar-se la 1a Guerra mundial començà un període d’inquietud política i social, i la monarquia quedà en una greu situació en descobrir-se la seva intervenció directa en la guerra que dugué a la derrota desastrosa d’Annual.al Marroc. Per tal d’evitar-ne la depuració de responsabilitats, afavorí el cop d’estat militar del general Primo de Rivera (1923) amb qui compartia l’hostilitat envers el catalanisme. Les eleccions municipals d’abril del 1931 es van convertir en un plebiscit contra els borbons i a favor del sistema republicà, i Alfons XIII marxà a l’exili, des d’on, encara, aprovà l’aixecament del general Franco contra la República.
Les vides i accions de l’arquitecte i polític Puig i Cadafalch (1867-1957), el rei Alfons XIII (1886-1941) i el general-dictador Primo de Rivera (1870-1930) es creuen precisament a Montjuïc on Puig aixecà el monument de les 4 columnes a la catalanitat i Primo de Rivera el feu dinamitar perquè el rei borbó d’una monarquia declinant pogués inaugurar l’exposició internacional de 1929.
Ara les 4 columnes que Primo de Rivera va enderrocar s’haurien de restituir a Montjuïc, perquè el que una dictadura va enderrocar una democràcia ho ha de restituir al seu lloc originari.
