Als comtats catalans, el Penedès era una comarca insegura a causa de la seva proximitat a la frontera amb l’Islam, cosa que l’exposava a patir els efectes d’atacs i contraatacs d’una banda i de l’altra; per això, entre els pocs nuclis habitats que hi havia hi destacava Olèrdola, una antiga fortalesa ibera fàcilment defensable per la seva situació elevada.
El 1107, la tribu musulmana dels almoràvits, que s’havia apoderat de tot el Magrib i al-Andalus, va envair el Penedès, i va destruir-hi Olèrdola i Gelida; per un moment semblava que volien prendre també Barcelona, però, pel novembre del 1108 es retiraren sense haver-la atacada.
Per tal de reconstruir Olèrdola, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va seguir el model de les viles franques, nuclis de població creats pels comtes on, per atraure-hi repobladors, s’hi concedien franqueses que alliberaven els habitants del domini dels senyors feudals; així, el 1108, Ramon Berenguer III atorgà carta de franquesa als que acudissin a repoblar Olèrdola; ara bé, en contra del que esperava aconseguir el comte, la gent no s’instal·là pas a Olèrdola, sinó dins del territori situat a uns sis quilòmetres de l’antiga fortalesa ibera, inclòs dins del perímetre de la franquesa, on va créixer-hi un nucli de població que, a partir de 1110-1120, va començar a denominar-se Vilafranca del Penedès, la prosperitat del qual derivaria de la seva situació dins de la via comercial entre Barcelona i Tortosa.
Per saber-ne més: Ribas i Bertran, Antoni: Història de Vilafranca Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Servei de Cultura, 1990 Xavier Deulonder / historiacatalunya@accat.org
Amb la col·laboració de Tribuna Catalana i ACCAT
