Poc després de la presa de Lleida (novembre de 1149), va acudir un allau de repobladors cap al Pla d’Urgell i les Garrigues, procedents de tot arreu dels antics comtats. Per tal d’assegurar el camí entre Lleida i Tortosa, el 1150, es concedí carta de població a l’Espluga de Francolí, i Ramon Berenguer IV va fundar Vilasalva, precedent de Montblanc i del monestir cistercenc de Poblet.
El 1153, després d'expugnada la Serra de Prades, el darrer baluard dels àrabs, aviat s'establiren repobladors als nuclis de Vimbodí, Siurana, Falset, Prades i Alcover. A les àrees del litoral -Penedès i Camp de Tarragona- els colons procedien, majoritàriament, del Vallès. El Solsonès, una antiga marca de frontera del comtat de Cerdanya, fou l'origen dels repobladors de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà. La Noguera fou colonitzada per gent del Solsonès, de l'Alt Urgell i del Pallars.
Els repobladors d'origen no català es concentraren a les ciutats: normands a Tarragona, genovesos i anglesos a Tortosa, així com narbonesos i tolosans a Lleida.
A mitjan segle XIII, de la Catalunya Nova sortiren repobladors cap al Regne de València. Tot i així, al Montsià, frontera amb l'Islam fins a la presa de València (1238), hi quedaren espais buits: la Sénia, Mas de Barberà i Alcanar no es consolidaren com a nuclis de població fins 1235-40.
Per saber-ne més: Aventín, Mercè : La Catalunya feudal Barcelona : UOC, 2005 (Vull Saber ; 14) Xavier Deulonder / Amb la col·laboració de Tribuna Catalana i ACCAT
