El 1386, Pere el Cerimoniós decidí el casament del seu nét Martí el Jove, fill de l’infant Martí l’Humà, amb la reina Maria I de Sicília, néta també del Cerimoniós, que, així, confiava a integrar Sicília de nou a la Corona d’Aragó. El 1392, Maria I, Martí el Jove i Martí l’Humà passaren a Sicília, on hagueren de sotmetre-hi la revolta contra el domini català. El 1397, Martí l’Humà, esdevingut rei d’Aragó a la mort del seu germà Joan I (1387-1396), va marxar cap a Catalunya havent deixat Sicília pacificada. A la mort sense descendència de Maria I (1401), Martí el Jove fou proclamat rei de Sicília; per tant, quan heretés Aragó del seu pare, es consumaria la integració de Sicília a la Corona d’Aragó, preparada pel seu avi Pere el Cerimoniós (1336-1387).

Martí el Jove, casat amb Blanca de Navarra el 1402, passà a Sardenya el 1409 per sotmetre-hi una nova revolta; després d’haver-hi obtingut una important victòria a Sanluri contra els rebels dirigits per Guillem, vescomte de Narbona i jutge d’Arborea, Martí se n’anà a Càller on, sobtadament, emmalaltí i va morir. Aleshores, com que no tenia descendència masculina legítima, Sicília passà al seu pare Martí l’Humà, quedant així l’illa annexionada a la Corona d’Aragó. Ara bé, mort Martí el Jove, Martí l’Humà no tenia fills i, per tant, quedava plantejada una crisi successòria a la Corona d’Aragó, perquè el rei s’havia quedat vidu el 1406 i ja era vell.

Per saber-ne més: Tasis i Marca, Rafael: Pere el Cerimoniós i els seus fills. Barcelona, Edicions Vicens Vives, 1983 (Biografies Catalanes, 7) Xavier Deulonder Amb la col•laboració de Tribuna Catalana i ACCAT